L’Alzheimer és una malaltia terrible que a poc a poc va apagant els llums del cervell, es comença oblidant petites coses i, al final la ment és com un trencaclosques on falten més de la meitat de les peces que es van movent aleatòriament; es perd la noció del temps i de l´espai, confons a les persones i no saps on ets. Això és el que li passa al protagonista que viu en una confusió constant i fent patir a la seva filla. El que podria ser una tragèdia comença sent un thriller ple de misteris i nosaltres, des de la visió del pare, sospitarem que hi ha alguna conspiració amagada. Una obra original, plena de trampes, intel·ligent, terrible, trista i dolça alhora, farcida de moments d´humor, que no fan riure.

El director i guionista, Florian Zeller, que és també l´autor del llibre on s´ha basat la cinta, ha volgut que sentim el mateix que sent el protagonista, veien i percebent el mateix que ell, la seva confusa realitat, del tot diferent de la de la seva filla i de la resta del món que l´envolta.

Zeller va convertir el seu llibre en obra de teatre, un format perfecte per explicar aquesta història, on l´estructura de l’espai on es mou el protagonista sempre és la mateixa, però va canviant constantment de colors, mobles o decoració; d´aquesta manera la casa d’ell es transforma en casa de la seva filla quasi sense que ens adonem i després en residencia, sense que ell sigui conscient del canvi; de fet nosaltres també caiem en l´engany i quedem astorats quan d’un dia per l´altre la cuina ha canviat del tot o un quadre desapareix de la paret on estava penjat.

Passa igual amb la resta de personatges, que ell va confonent, també nosaltres ho fem i al·lucinem al veure que la seva assistenta cuidadora canvia de cop i volta de nom, o quan ens presenta a una persona diferent amb el mateix nom, fins i tot la seva filla ja no és la seva filla i el seu gendre apareix i desapareix. Aquest joc dels disbarats, aquest ball de la confusió és l´eix de la cinta i ens arriba a sumir a nosaltres en el seu mateix desordre mental; per això som davant d´un thriller que la nostra ment tracta d’esbrinar, de trobar la lògica a tot plegat perquè som persones prou intel·ligents per no deixar-nos enganyar i assolir la veritat de les coses, sospitem de tothom i podem arribar a pensar que la filla vol tornar boix al seu pare, exactament això és el que pot arribar a pensar el protagonista.

És terrible comprovar com a poc a poc vas perdent el control de la teva vida, quan els altres van prenent decisions en el teu nom sense explicar-te res, o directament enganyant-te, això és el que perceps. Un dia vas a dormir a casa teva i al despertar-te ets a casa d´un altre, o algú s´ha apropiat de la teva casa; el teu cervell tracta de posar ordre a tot plegat, però li falten les peces claus que ho han de lligar tot, no recordes que va passar ahir o creus que ets un any enrere, oblides els noms i les cares, tractes d´aferrar-te a petits objectes com un rellotge, coses reals que pots tocar, complements que sempre t’han acompanyat i certifiquen que tu ets tu i que no has embogit. Per anar bé, hauries d´esborrar aquesta incompleta i falsa memòria, que et dóna tant de patiment, començar de zero cada dia, aprendre noms i situacions que havies oblidat i que potser demà ja no recordes, cada dia fent l´esforç immens de pujar a una muntanya per rodolar per l´altre costat com Sísif castigat pels déus; tractar de gaudir del mateix instant per evitar una vida absurda i sense sentit. Malauradament, el film no ens planteja aquesta alternativa i sols ens mostra la caiguda vertiginosa cap a la buidor i la soledat.

Si ens situessin com a espectadors objectius assistiríem a situacions absolutament patètiques i contemplaríem des de fora la caiguda als inferns d´un home intel·ligent i el dolor terrible de la seva filla. Contràriament, en col·locar-nos en el punt de vista del protagonista no ens n’adonem del que realment està succeint, més pendents dels esdeveniments del dia a dia, que de la situació personal del protagonista, tractant d´esbrinar, com ell, què està passat; d´aquesta forma no arribem a sentir angoixa, aquest és el truc de Florian Zeller.

L’obra podria ser, de fet és, una obra de teatre on la gran força està en les actuacions i on Anthony Hopkins fa un treball excepcional acompanyat d´una magnifica Olivia Colman. Estarem tota l´estona absolutament atents a l’acció i la pel·lícula se´ns farà curta. Sense cap dubte una cinta imprescindible.

Gran Bretanya 2020 (1 hora, 37 minuts)

Direcció: Florian Zeller

 Guió: Florian Zeller, Christopher Hampton (Obra: Florian Zeller)

Actors: Anthony HopkinsOlivia ColmanImogen PootsRufus SewellOlivia WilliamsMark GatissEvie WrayAyesha Dharker.