Quatre amics de tota la vida de quaranta anys es reuneixen per sopar, les coses els hi van prou bé, però han perdut aquella guspira que dóna la joventut. Tots ells donen classes a l´institut del poble i per un motiu o un altre se senten estancats, desmotivats, superats, fins i tot deprimits. Un d´ells, que ha estudiat psicologia, diu que un autor postula que l´home té un dèficit d’alcohol a la sang i els hi proposa una juguesca: Anar a treballar complementant aquesta mancança bevent exclusivament en horari laboral; tots estant d´acord. Els primers resultats són encoratjadors i decideixen augmentar una mica la dosi… Aquest film ens mostra aquest experiment, les seves grandeses, les seves misèries en un enfocament més amable que tràgic.

Abans dels títols de presentació de la pel·lícula, veiem a un grup de joves d’institut fent una cursa atlètica alcohòlica, donen voltes al llac, corrent per equips, i a cada banc beure´s una caixa de cerveses. Ja de tornada a casa, en el metro desfermen la seva eufòria. Segurament per això i, a continuació, ara si després dels títols, veiem una reunió de professors a l’institut del poble on s´aborda el tema del consum d´alcohol entre l´alumnat, una preocupació per ells. En un altre moment de la cinta, la dona del protagonista li diu que no li importa que torni borratxo després de quedar amb els amics doncs, “en aquest país tothom beu com cosacs”. Té Dinamarca un problema amb l´alcohol?, pel que es veu a la pel·lícula pot semblar que sí. De fet el país ocupa el 26è lloc mundial en litres d´alcohol a l’any per habitant, Espanya és el 28è, però si el que analitzem és el nombre de borratxeres anuals per càpita puja fins al cinquè lloc d´una classificació encapçalada pels britànics; ara bé, és el nº1 entre els adolescents doncs el 42% dels joves de quinze anys reconeixen haver-se emborratxat més de dos cops l’últim mes.

El primer que em ve al cap és que tornar a beure més del compte és una forma de retornar a la inconsciència de la joventut però també a la seva alegria i desinhibició. Fet i fet: Qui no voldria tornar a ser jove!!! La pel·lícula és prou explícita en aquesta tesi, comença amb joves bevent i acaba, novament, amb els estudiants celebrant, amb alcohol com no, la seva graduació. Al principi de la cinta els nostres professors assisteixen a la reunió de l’institut on es pretén reprimir l’excés de consum alcohòlic, són adults que formen part de l´aparell repressor, a poc a poc aniran canviant de bàndol i a les acaballes trencaran aquest mur que separa assenyats i esbojarrats, adults i joves. L´escena final és la més potent, la més gràfica, la més eloqüent de la cinta, en ella els protagonistes es barregen amb el jovent, docents i estudiants beuen plegats, canten, ballen i fan xerinola, feliços de la vida. Aquest podria ben bé ser un dels missatges finals: L’edat potser no és tan important si vius i fas com un jove. Lògicament aquest plantejament presenta una pregunta immediata: És necessari emborratxar-se per tornar a passar-ho bé? Segurament la resposta és no, però tal com els hi passa als adolescents, que se senten més valents i decidits amb una copa, menys vergonyosos i menys inhibits, els quatre professors superen les seves pors i trenquen barreres mentals amb una mica d´alcohol.

També mostra l´alcohol com a integrador social, com una medicina que tot ho cura; així el professor d’història proposa als seus alumnes que escullin entre una sèrie de personatges històrics, alguns absolutament abstemis i altres bastant alcoholitzats, la tria que fan, guiats pel que sempre han escoltat, pels més suposadament responsables i continguts és un parany, una paradoxa que ens fa pensar a tots. També pregunta als alumnes si beuen més o menys i d´una forma o altra es guanya la seva confiança. Un altre dels companys ofereix directament beguda d’alta graduació a un noi en crisis de confiança davant d´un examen. L’amic que fa classes d’educació física es transforma en un líder i en defensor del més feble. És com la poció màgica d’Astèrix que els fa poderosos i els hi dóna la força i l´optimisme davant la vida.

No tot són flors i violes, si la bona relació i companyonia entre els quatre professors puja com l’escuma i la seva vida laboral és més recompensant, la família pateix les conseqüències, doncs les relacions estables necessiten serenor i bon criteri, ans al contrari això l´alcohol no t´ho proporciona. Tampoc sembla un bon remei amagar el que estàs fent a la teva parella com si fossis un nen que fa una dolenteria, encara que sigui un joc a priori innocent. Quan en el seu experiment tracten d’assolir el límit màxim d´ingesta alcohòlica la cosa encara es complicarà més.

El film pretén explicar la història sense jutjar obertament res ni a ningú, tampoc entrar de forma profunda en la vida dels protagonistes ni endinsar-se en els seus problemes personals, només mostrar-nos l´experiment i les seves conseqüències en tots sentits, les conclusions les hem d’extreure cadascun de nosaltres; per alguns seran positives i per altres negatives, segurament tots ens acabarem preguntant sobre el sentit de la nostra vida: on ha anat a parar la diversió sense propòsit?, el riure sense aturador?, alguns serem crítics amb això i ens sentirem decebuts i altres pensarem que per fi es va acabar la incertesa i la bogeria i que per sort ara nosaltres ja estem al marge.

El director no busca el recurs de l´humor, típic en les comèdies de borratxos simpàtics, ni tampoc el sentit dramàtic dels addictes amb les seves misèries, és un film, curiosament, extraordinàriament sobri. Novament serà la nostra mirada la que posi el to: riurem amb algunes escenes i sentirem vergonya o pena davant d´altres situacions. Algunes seqüències són memorables, començant pel ball final del protagonista, passant per la gran borratxera amb la música a tot drap. Original i transgressora, però amb una certa pàtina conservadora, axis és aquesta pel·lícula. Ben dirigida i amb bones actuacions.

Dinamarca 2020 (1 hora, 56 minuts)

Direcció: Thomas Vinterberg

Guió: Tobias Lindholm, Thomas Vinterberg

Actors:  Mads Mikkelsen, Thomas Bo Larsen, Magnus Millang, Lars Ranthe, Susse Wold, Maria Bonnevie, Dorte Højsted, Helene Reingaard Neumann, Martin Greis,…