L’atzar i el seu esperit protector faran que un jove mariner de classe baixa, fort, valent i amb inquietuds intel·lectuals, entri en una llar burgesa, allà coneix a una jove, l’Elena, i se n’enamora a l’instant. Conscient que la seva manca d’educació i formació és una barrera massa gran que els separa tractarà per tots els mitjans de formar-se de forma autodidacta, llegirà tot el que trobi i decidirà fer-se escriptor. Somnia assolir la fama i ser admès a la classe alta per ser digne de la seva estimada. Es farà amic d´un poeta que veient el seu tarannà generós l’introduirà en cercles socialistes, tot seguit el seu cor es dividirà entre l´amor i la justícia.

Els orígens.

La pel·lícula està inspirada en la novel·la homònima de Jack London, una obra que conté molts trets autobiogràfics de l’autor, de fet ell també va ser mariner de jove, embarcant-se amb disset anys en una goleta que feia un viatge per les costes del Japó, de tornada va haver de treballar en les feines més dures per guanyar-se la vida i fins i tot va fer de vagabund, de pirata ostrer i després es va enrolar en la Patrulla Costera de Califòrnia que els perseguia. Sempre va ser autodidacte, però va entrar a la universitat un semestre, que va haver de deixar per manca de diners i va marxar, com tants altres, al gèlid Klondike, Alaska, durant la febre de l’or de 1897, llavors només tenia vint-i-un anys, però ja havia viscut més aventures que la majoria de persones en una vida sencera, tal com va reflectir la seva obra. Havent viscut tant, que millor, que escriure finalment de la teva pròpia experiència!!!

L´entorn.

L´acció transcorre a Itàlia durant la primera meitat del segle passat, sense que quedi clar l´any concret perquè es busca una atemporalitat de forma conscient. Veiem un món injust, sense protecció pel treballador, on el socialisme troba ressò. L’anunci d´una guerra ens indica que podria ser el període d´entre les dues guerres mundials, però ni queda definit ni és rellevant. El director vol deixar-nos clar que, encara que no ubicada amb precisió, és la realitat el que estem veient i per això intercala filmacions d’època en blanc i negre, com si estiguéssim en un film del realisme italià dels anys cinquanta. Per explicar els patiments de l´anima humana que més dóna un lloc o un altre, tampoc el moment històric, ja que és un sentiment universal.

La revelació.

El film comença amb el descobriment de la cultura i del coneixement per part del protagonista, és com una revelació divina, lligada en aquest cas, o reforçada, per l´enamorament cap a una noia refinada de bellesa pura. Ho veu com una clau màgica que obre totes les portes, com un alliberament de l´esclavatge; en un moment del film, en un sopar, mentre està sucant a la salsa del plat diu:

Si la salsa és la pobresa i el pa és la cultura, mireu com s´arregla la cosa.

Ell contempla aquell món meravellós on tothom sembla viure feliç, ja que res els hi falta i tot ho saben, com si fos pel forat del pany i espies el paradís on només necessites tenir coneixements per formar-hi part, ignorant que els que pertanyen a la classe alta exigeixen molt més que un certificat d´estudis; diners potser? És l’enlluernament, l´amor a primera vista, el descobriment de la pedra filosofal i s´hi llença de cap.

El camí.

Decideix que serà escriptor perquè li encanta llegir, així li diu a la seva estimada, que l´anima, però li ofereix alternatives com demanar una feina al seu pare i a poc a poc o, no tan a poc a poc, anar ascendint, una drecera a la qual ell si nega. Vol ser lliure, és orgullós i no desitja haver-hi d’agrair res a ningú, perquè qui deu ha d´acabar pagant sempre. L’Elena li recrimina que escrigui històries tan dures, tan tristes, tan miserables, amb més patiment que alegria, diu que la gent no les voldrà llegir per què el que volen és distreure’s, però ell vol explicar la realitat que ha vist i coneix, que tothom pari esment a les injustícies.

Necessita un lloc on poder treballar tranquil, de fet no pot pagar una habitació a la ciutat, vol estar apartat de totes aquelles relacions que el pertorben, un lloc amb un horitzó cap a on mirar, tal com li passava a dalt d´un vaixell, algú li diria la llibertat. Per casualitat, coneix a una vídua amb dos fills que l’acull, i li deixa una habitació en un poble amb vista al camp, allà començarà. Potser us preguntareu per què accepta aquesta ajuda i no la del pare de l’Elena? és molt fàcil: una cosa és caritat i l´altra solidaritat, ja que és una igual qui l´ajuda. Deia Nietzsche, referint-se a Juli Cèsar,

que els grans homes necessiten els espais oberts, de l´aire lliure, per tenir les idees clares i la ment neta.

De fet hi ha molts detalls de la filosofia nietzscheana en el pensament d´en Martin. Escriure, escriure tot el dia, per després enviar els contes a revistes a veure si alguna li publica; allò serà un pedregar, ningú li donarà una oportunitat i haurà de posar-se a treballar fins a emmalaltir i quan pitjor està, veurà una llum d’esperança.

La consciència social

En una festa a casa l´Elena coneixerà a un poeta que li obrirà els ulls des de la seva visió desencisada de la vida, ell sí que apreciarà el realisme dramàtic dels escrits d´en Martin i el conduirà pels camins de la justícia social i el socialisme. Aquest és un punt cabdal de la història, la pèrdua de la innocència o potser la pèrdua de confiança en l’ésser humà, la constatació d´un món fosc, de la maldat. Accentuat pel convenciment que hi ha una llei evolutiva implacable que fa que els més forts i més espavilats estiguin sempre per sobre dels més febles i confiats. Ell comprèn la necessitat de ser solidari, de lluitar contra la injustícia, però veu en el socialisme una trampa, simplement un bescanvi d´amos, i la tomba que enterra la llibertat individual, el seu tresor més apreciat, donat que per sobre de tot, en Martin és un individualista que creu més en la persona que en el grup com una llei inexorable. S’intuirà una mirada fosca cap al feixisme que va conquerir Itàlia per lluitar contra el comunisme. No, ell és encara menys feixista que socialista, però els fets arrosseguen al país. Ho veiem cap al final amb ell a la platja, quan un vell anuncia l´esclat de la guerra i uns camises negres se li enriuen.

L’èxit

L’Elena el deixa, tampoc li dóna cap altra alternativa, ja que ell no li serveix per estar al seu costat, tingui o no tingui la raó; torna amb aquella cambrera bonica que va conèixer fa anys en un embalat de festa major, és el que li toca, en una demostració de la llei del més fort. El seu amic poeta es suïcida i ell s´enfonsa, en el mateix moment que un editor creu en ell i comença a publicar a grans tirades la seva obra.  És la part més breu de la pel·lícula perquè és el camí el que importa, i quan arribes tot s´ha acabat, si no pots seguir lluitant pel que creus, o pitjor encara, si ja no creus en res.

La caiguda.

De cop i volta veiem a un Martin Eden totalment canviat, cabell llarg ros, amanerat, camises cares i dents engroguides pel tabac. Està totalment embogit, menysprea a tothom, no té esma de fer res, es passa tot el dia ajagut i fumant, és com un autòmat sense ànima que dóna conferències; el seu esperit romàntic segueix amagat en un raconet del seu cor, per això no deixa de donar diners a la causa socialista, fet i fet són els únics que segueixen defensant als desvalguts, la seva autèntica causa, encara que ell sap que no hi ha futur. Llavors l´Elena tornarà a ell, plorant i suplicant, sentirà la passió de l’amor de nou, l´alegria del retorn d’aquella que pensava que era morta, fins que descobreix que realment és morta i tot es torna a enfonsar. Incapaç de seguir vivint sent qui és, al mateix temps que impossible de tornar a ser qui era; vendria la seva ànima per tornar a ser jove, innocent, ignorant i pobre, però no hi ha marxa enrere. Una veu a la platja anunciarà la temuda guerra, l’amenaça s’ha fet realitat i ell tornarà al seu mar tan estimat.

Per resumir, diré que som davant d´una versió del clàssic de London original que tracta de copsar l´ànima tant del protagonista com de l´autor. El director ha volgut donar-li un caire universal i pinzellades de documental de denúncia. És una lectura molt pessimista de la societat vista per un romàntic decebut amb el seu propi èxit, les persones i ell mateix, convençut de la impotència de l’home per canviar la seva pròpia naturalesa, un penya-segat al final del camí. Una pel·lícula ben dirigida i amb una actuació brillant del protagonista. Recomanable.

Itàlia 2019 (2 hores, 9 minuts)

Direcció: Pietro Marcello 

Guió: Maurizio Braucci, Pietro Marcello (Novel·la: Jack London)

Actors: Luca Marinelli, Jessica Cressy, Carlo Cecchi, Denise Sardisco, Vincenzo Nemolato, Carmen Pommella, Autilia Ranieri, Marco Leonardi, Savino Paparella, Elisabetta Valgoi, Pietro Ragusa, Giustiniano Alpi, Anna Patierno,…