Minari és el nom d´una planta coreana que s´usa com a condiment, base de moltes salses, omnipresent a la seva gastronomia, un vegetal que creix mig salvatge a prop dels rierols i amb gran capacitat d’adaptació, una herba forta i resistent; una paràbola d´aquells primers americans vinguts d´arreu d’Europa a poblar els vastos territoris americans. En aquest film una família Sud Coreana emigra a finals dels anys 80 als Estats Units a la recerca del seu somni i d´una vida millor, a un país on tothom és igual i on amb el teu esforç i treball pots arribar tan lluny com puguis, sense haver de saltar barreres de classe ni d´origen; vaja, almenys abans de la revolució populista d´en Trump era així.

Per què van els nostres protagonistes voler emigrar als Estats Units?

Què passava al seu país per voler marxar?

Aquí teniu un petit resum històric que llegit ara mateix sembla mentida, ja que Corea del Sud és actualment una potència mundial, però no fa tant de temps no era així.

Des de 1910 Corea va quedar annexionada al Japó, que va fomentar l’explotació econòmica del país fomentant l´arribada de colons nipons que rebien terres i ajudes de forma gratuïta, una gran part de la producció agrícola anava cap al Japó, la majoria dels coreans passaven gana i van caure a un estat de pobresa extrema. Al final de la Segona Guerra Mundial, Corea va ser alliberada, el nord per als russos i el sud per als Nords Americans, el que podria haver estat una benedicció va provocar una guerra civil que va deixar el país en runes. L’any 1953 es va firmar un armistici, quedant el Nord sota control comunista i el Sud com una economia de mercat. Després d´un cop d´estat militar a 1961 i d´unes eleccions al cap de quatre anys, el Sud va iniciar la reconstrucció centrada al voltant de conglomerats industrials protegits pel règim: Samsung, Hyundai, LG, Kia; al camp, els camperols treballaven cada hora del món en un règim d’explotació i a part de viure una vida miserable, arribaven a la vellesa dins de la més absoluta pobresa; la renda per càpita l’any 1963 tot just arribava als 100 $, un dels països més pobres del món, sense seguretat social ni jubilació. Tot això va provocar que a partir dels anys setanta molts comencessin a migrar, concretament als anys 90, quasi quatre-cents mil coreans van arribar als Estats Units. Com la parella protagonista de la nostra pel·lícula.

Tornem a la nostra família, un matrimoni amb dos fills, la pel·lícula es basa en els records del fill petit, en David. En arribar de Corea es van assentar a Florida, allà el pare feia de sexador de pollets, però el seu propòsit era ser propietari i crear el seu propi negoci, per això es traslladen a Arkansas, on han comprat amb els seus estalvis un tros de terra i una casa prefabricada sobre un tràiler. Volen conrear vegetals típics del seu país i convertir-se en empresaris, ja que veuen que hi ha un bon mercat de coreans al país. L’àvia arribarà al cap d´uns dies i d´aquesta manera, amb la família unida, engeguen el seu projecte. El somni americà ja és al seu abast.

De dia els dos treballen triant el sexe dels pollets en una granja local, és el que saben fer millor i així tenen un ingrés fix, de nit i caps de setmana ell es dedica a conrear el camp. L’ajudarà un personatge alternatiu, un auto exclòs d´aquesta societat hedonista, una persona ben diferent d’ell, que li sabrà reconèixer les qualitats que més admira, perquè és cristià creient: la fe, l’esperança i el sacrifici; un missatge que en aquesta vida sempre necessites l´ajuda dels altres per tirar endavant.

És una aposta arriscada, tant com volar perseguint un somni, invertir tots els seus estalvis en aquesta aventura, demanar un crèdit a un banc i treballar nit i dia. També un gran sacrifici, viure lluny de tot, escoles, hospitals, botigues; en una casa amb rodes, llarga, estreta, de segona mà, vella i sense les comoditats d´una casa de veritat, això no era el que la dona s´esperava. El premi que volen guanyar també és important: La seva independència econòmica, dependre d´ells mateixos i deixar un futur als seus fills.

Un conreu necessita molta aigua, aquest serà el primer repte, obrir un pou per treure-la del subsòl; que vingui un expert, el saurí de la zona, costa molts diners, així que el pare, en Jacob, decideix guiar-se per la lògica i busca el punt més baix del terreny per fer el seu pou i sembla que pot sortir ben parat, però l´aigua serà la primera gran dificultat que hi haurà d´enfrontar i no serà l’única.

Algú havia pensat que els somnis són fàcils d´abraçar i fer-los realitat?

Quan les coses realment es compliquen, que estarà disposat en Jacob a sacrificar?

Fet i fet, està tan a prop de l’èxit que quasi només cal allargar la mà, però,

deixant enrere què?

Veient aquest film entenem el significat de “vendre l´anima al diable”

¿Estarà disposat a renunciar a la felicitat per poder assolir aquell objectiu que s´havia marcat amb la seva dona i que els hi havia de donar la felicitat per sempre?

Quan tot sembli perdut potser podran trobar la força en la desgràcia, qui tot t´ho ha tret, tot t´ho tornarà, i aquella modesta, petita, rebel, dura i resistent petita planta, paràbola dels primers colons, els hi donarà l’oportunitat de tornar a començar.

Una crònica de superació, de patiment i d’il·lusió amb el missatge que has de saber mantenir els valors essencials intactes i protegits com en un altar, perquè si ho sacrifiques tot et pots quedar sense res.

Una petita història contada de forma senzilla que no té trampes ni solucions meravelloses, tan real com la vida mateixa. Bona fotografia i bones actuacions, amb una direcció molt correcta i que sense cap gran campanya ni noms de grans estrelles està encaminada a ser important en la carrera cap els Òscars d´aquest any de pandèmia.

USA 2020 (1 hora, 55 minuts)

Direcció: Lee Isaac Chung

Guió: Lee Isaac Chung

Actors: Steven Yeun, Han Ye-ri, Youn Yuh-jung, Alan S. Kim, Noel Cho, Will Patton, Scott Haze, Eric Starkey, Esther Moon, Tina Parker, Darryl Cox.