Els germans Coen són uns dels cineastes més reconeguts del moment i han guanyat tots els premis possibles, han tocat tots els gèneres i lògicament també els “Westerns”; recordem “True Grit” del 2010, a casa nostra “Valor de Ley“, un excel·lent remake d’un film de 1969 tan bo o, fins i tot, millor que l’original. Ara, ens delim amb aquest recull d’històries curtes sobre el salvatge oest americà, algunes clàssiques, altres humorístiques, fins i tot d’humor negre, però totes són absolutament encisadores.

Hi ha molta gent que creu que el cinema ha de ser una forma de literatura visual; per ells veure una pel·lícula és com llegir un llibre, on a part de la història en si, hi hagi una acurada descripció, tant de les persones com dels paisatges; que la càmera es recreï una mica en com van vestits, en la verdor dels boscos i amb l’ambientació en general, però només com un complement, doncs l’essencial és la trama, el relat d’uns fets que per si sols ja han de tenir interès.

Això és el que fa de forma magistral aquest film. El propòsit és tan clar i evident que comença mostrant-nos com s’obre un llibre, tal com feríem nosaltres a casa nostra per llegir-lo, és aquell moment de plaer interior on s’ajunten el desig de conèixer noves històries, amb el plaer purament físic de contemplar i tenir entre les mans aquell objecte preciós, petit i màgic. Com és un film compost per històries curtes, a cada nou capítol ens retornen al volum per presentar-nos una il·lustració, com feien abans molts llibres de contes clàssics, mostrant-nos una representació gràfica de l’essència del relat.

Són sis propostes originals sense cap mena de connexió entre elles i els seus personatges, a part del moment històric i el lloc geogràfic, si bé hi ha un fet que les uneix: la mort, un recull de relats del salvatge oest americà que ens acabaran mostrant que hi ha un sol destí que pot tenir diverses lectures:

  • El primer, que dona títol a la cinta, ens explica la història, sense cap dubte, imaginativa i idealitzada, d’un pistoler cantaire, segur de si mateix, vestit de blanc impol·lut i cavalcant un cavall igualment blanc. Un home que sembla volar per sobre de tots els altres homes: encantador, ocurrent i per sobre de tot, més ràpid amb el revòlver que ningú. Un conte simbòlic que ens parla de la caducitat i de l’obsolescència de les persones i de les coses que els envolten; que ens diu que la vida sempre ens acaba sorprenent d’una forma tant inesperada com tràgica.
  • En el segon episodi, un atracador maldestre hi haurà d’enfrontar-se a “l’home paella”, utensilis que han estat seleccionats un a un entre els que es feien servir a aquella època. El nostre home es veurà tant afavorit com perjudicat per la fortuna i la seva sort anirà canviant d’un costat a l’altre en un portentós exercici d’humor negre, però ningú pot fugir del seu destí. Una lliçó de com mantenir la calma i de com gaudir dels plaers del moment, encara que siguin efímers.
  • Després ens endinsem en un paradís perdut, una vall paradisíaca mai visitada per l’home blanc, absolutament verge i pura. L’escena on el buscador d’or s’endinsa per ella per primer cop ens porta a pensar en la terra promesa dels jueus; un rierol serpentejant entre la gespa i un cérvol sense por cap a l’home. De com buscar or es pot convertir en un exercici de paciència zen ben allunyat de la febre malaltissa que sempre ens expliquen. Aquesta història és un conte curt de Jack London i està construït de la realitat viscuda. Té tot el que cal per atrapar-nos, amb sorpresa final inclosa.

Hem arribat a la meitat del relat i de cop les històries es tornaran més fosques, com si ens acostéssim inexorablement cap a la mort, però no ja com una broma o com un atzar casual sinó com un destí que no podem fugir.

  • Una caravana de carretes van cap a l’oest a la recerca d’una nova esperança; una noia jove sembla perduda, està sola i sense recursos, tanmateix, la sort sembla que gira cap al seu costat, ja que s’ha trobat un home bo. Un detall insignificant ho canviarà tot. En aquest cas la vida no serà generosa amb ella, el destí serà malaurat i tràgic. No és fàcil seguir la caravana de la vida perquè no espera.
  • Amb la penúltima història ens endinsem dins d’un bosc obscur amb una carreta d’un firaire, feta pensant en els carros dels gitanos nòmades. En ella hi viatgen un empresari i la seva atracció, un jove talentós amb la paraula. La seva eloqüència és el seu únic aliment. A mesura que visiten terres cada cop més salvatges i solitàries on els colons s’han mimetitzat amb els animals que els envolten, l’eloqüència no té lloc entre els que no entenen els diàlegs, ja que són més a prop de les bèsties que dels humans. Aquí es perdrà la humanitat i com en un genocidi, l’humanisme deixarà lloc al pragmatisme econòmic en una visió molt negativa de la raça humana.
  • El darrer conte serà la cirereta amargant del pastís agredolç; el més terrorífic de trots, encara que no hi veiem cap mort. Potser serà perquè el que està mort no pot morir? Una diligència que avança a tota velocitat en mig de la nit, que no té aturador possible, amb uns viatgers ben particulars: Uns explicant les seves vides i altres que semblen escoltar-les per jutjar-les després. No és difícil fer paral·lelismes

Què sembla que ens vulguin contar els germans Coen?

Diuen que han estat anys escrivint aquest guió. Atès que quan som joves la mort és com un joc que creiem poder guanyar malgrat que arrisquem molt. En fer-nos gran, és una realitat on cada cop tenim menys cartes per jugar i ja no hi trobem diversió si no condemna.

És un film pessimista?

No de la forma com el conten els directors; això sí, cal gaudir de cada instant perquè pot ser el darrer.

Un film molt ben construït, amb molt bona direcció i fotografia, acurada ambientació, paratges naturals de gran bellesa i bones actuacions. Com dèiem al principi, la pel·lícula agradarà a aquells que busquen descobrir una història literària dins del cine, però que també, dona peu a una segona derivada. A part de tenir un bon ritme, el fet que siguin narracions curtes ens manté en atenció constant, sempre interessats. Recomanable per tothom.

USA 2018 (2 hores, 12 min)
Direcció: Joel Coen, Ethan Coen

Guió: Joel Coen, Ethan Coen (Històries de: Jack London i Stewart Edward White)

Actors: Tim Blake Nelson, Zoe Kazan, Tom Waits, James Franco, Liam Neeson, Harry Melling, Bill Heck, Brendan Gleeson, Tyne Daly, Jonjo O’Neill, Saul Rubinek, Clancy Brown, Willie Watson, Ralph Ineson, Grainger Hines, David Krumholtz, Stephen Root, Sam Dillon, Jesse Luken, Chelcie Ross, Danny McCarthy,…