¿Hi ha vida intel·ligent fora de la terra? Contactarem algun dia amb ells?

Segur que tots ens hem fet aquestes preguntes, possiblement ha sigut, en més d’una ocasió, tema de conversa en una sobretaula i potser també hem llegit teories, moltes d’elles inversemblants i hem sentit disquisicions i opinions diverses sobre la qüestió. L’ Arribada planteja aquell moment, esperat i temut, del primer contacte amb éssers extraterrestres i ho fa de forma coherent; reflexiona sobre els motius que podrien tenir altres formes de vida per contactar amb nosaltres i posa sobre la taula la necessitat de comunicar-nos amb ells i establir un diàleg. Però va molt més enllà en el seu discurs, fins al punt de plantejar que un determinat idioma, una forma de comunicar-se diferent, pot arribar a condicionar les nostres relacions, el nostre coneixement i fins i tot, la nostra forma de viure, de sentir i de percebre el pas del temps, canviant-nos, per tant, com a persones de forma irreversible.

El que podria semblar un relat global, internacional i còsmic, que ho és, aquest film ho planteja més aviat com una història intimista i personal, on la protagonista, una lingüista supercompetent i professional, però ferida per la vida i amb el cor trencat, es retrobarà a si mateixa al mateix temps que anirà comprenent la forma de comunicació dels visitants; un viatge cap a la ment dels alienígenes i als seus motius més ocults però a l’hora, també introspectiu al fons de la seva ànima i dels seus sentiments.

El director, el canadenc Denis Villeneuve, ho fa pales engegant el film amb les imatges mig a la penombra de l’interior d’una casa solitària amb vistes al mar, una música suau, però solemne les acompanyen; seguidament unes seqüències retrospectives de la protagonista, la Dra. Louise Banks, amb la seva estimada filla: filmacions domèstiques, des del dia del seu naixement, fins a la seva mort prematura quan encara era adolescent: el dolor més gran que pot patir una mare, de fet és com si el seu cor i la seva ànima haguessin volat amb la filla morta; absolutament desconsolada li diu cos sense vida: ¡¡¡marxaria amb tu!!!; llavors es refugia en la seva soledat i en el seu treball com a lingüista i professora a la universitat, com més treballa menys se li’n va el cap, com si fos un tap per la pena i el dolor.
Un dia a la facultat els seus alumnes no estant per la seva classe, els ulls clavats a les pantalles de les notícies, aclaparats per les imatges de l’arribada, a diferents punts de la terra, de naus extraterrestres, fins al punt de decidir aturar les classes i evacuar la facultat, però ella, dins del seu món, continuarà treballant sola a casa seva.

Durant els tres dies següents el món sembla haver-se aturat de la seva quotidianitat pel pes d’aquest esdeveniment extraordinari, com si a la gent li calgués un desenllaç, o com a mínim una resposta, per tornar a la rutina i al dia a dia. La Louise encara treballa serenament, com si fos ignorant del que a tothom preocupa, tancada en el seu món; llavors rebrà la visita dels serveis d’intel·ligència de l’exèrcit amb una gravació d’àudio que li demanaran que tradueixi, i començarà l’aventura de tractar de comunicar-se amb ells.

Un vol nocturn amb helicòpter la portaran a un indret de Montana en unes imatges a l’hora de serenitat i de fredor, però també de misteri, creant un món d’irreal bellesa on els núvols del matí baixen dels turons boscosos fins a la catifa verda de la vall; com despertant d’un somni, la protagonista veurà per primer cop, entre les boires de matinada, la nau arribada d’un altre món.

Començarà llavors una cursa, lenta al principi, però que es tornarà cada cop més frenètica per ser els primers a conèixer les intencions dels nouvinguts, ja que els països sobirans i més encara els seus exèrcits en saben més de competir que de col·laborar i compartir, ja sabeu allò de l’avantatge estratègic que cal mantenir; dotze naus idèntiques repartides pel planeta, dotze equips treballant per separat… La tensió pujarà i el film es convertirà en un thriller i en una conta enrere per evitar el desastre global, ja que curiosament ningú voldrà ser més prudent ni quedar endarrere en l’escalada. La Dra. Banks es carregarà ella sola tota la responsabilitat a l’esquena buscant una escletxa de llum en mig de la foscor, el cap sembla que li hagués d’esclatar i les visions del passat se li apareixeran cada cop més reals; en un últim encontre li donaran una arma i ella tindrà el geni i el valor per usar-la. Però ja sabeu que després de la tempesta vindrà la calma; no sols per la terra, també per la Louise que trobarà la seva pau recuperant temps i sentiments.

El guió, basat en una complexa novel·la de Ted Chiang, és brillant tal com ho demostren tots els guardons guanyats; la direcció, genial, ens dona una lliçó de ritme i sobrietat; la fotografia té una gran bellesa i sap retratar cada moment dramàtic en el seu to i color just; la música, composta per Johann Johannsson, arrodoneix l’obra fins al punt que quasi podríem tancar els ulls i sentir el mateix sols amb l’oïda; però potser el punt més fort és la gran actuació de l’Amy Adams, que assoleix tots els matisos del seu personatge. Mare: Amb tot el que comporta d’amor total, de patiment, de vida plena amb la seva filla, però de buidor absoluta per la pèrdua. Científica: Rigorosa i treballadora, racional però creativa i oberta. Humanista: La cultura i el coneixement en comunió amb les persones.
El film és d’una gran bellesa plàstica i també té una profunda força emocional, com si fos un delicat gerro xinès o una simfonia de Mozart; ja hem parlat del seu principi ple de serenitat i equilibri, però també de tristor, doncs el final tampoc ens decebrà amb imatges quasi simètriques, però optimistes en aquest cas, fen que l’obra, com ha de ser en una creació artística, sigui coherent i rodona.

Sense cap dubte una de les grans pel·lícules de l’any que cal admirar més d’una vegada per poder apreciar tots els seus matisos, de fet, per poder escriure aquesta modesta crònica, jo l’he hagut de veure per segon cop; recomanable no: Imprescindible.

USA 2016 (1 h, 54 minuts)
Director: Denis Villeneuve
Guió: Eric Heisserer (relat de Ted Chiang)
Actors: Amy Adams, Jeremy Renner, Forest Whitaker,…