Adam és fill d’un humil pescador de Marsa Alam, a la riba del Mar Roig, encara que també un devot i aplicat musulmà. La seva vida canvia quan rep una beca per estudiar a Al-Azhar, la universitat islàmica epicentre del poder sunnita. Quan el Gran Imant que la dirigeix mort, es veurà embolicat al mig de la lluita pel poder que implica a les elits polítiques i religioses del país.


Aquesta universitat és una de les més antigues del món perquè va ser fundada al 975 pels descendents de la filla de Mahoma, Fàtima, coneguda com a Az-Zahra («la resplendent»), que és d’on ve el nom de la institució per honorar-la. Al principi era de culte xiïta, encara que en 1171, el sultà Saladí la va convertir en sunnita. Un petit aclariment històric: En morir Mahoma hi va haver una escissió a l’Islam, per una part els califes successors del profeta, els anomenats sunnites, que vol dir tradicionals i per l’altre els seguidors del gendre del líder religiós, Alí, casat amb Fàtima, els xiïtes, literalment seguidors d’Alí.


Segons planteja el film ja d’inici, els governs sempre havien tractat d’influir en l’elecció del Gran Imant d’Al-Azhar, sense èxit fins llavors, ja que la universitat publica periòdicament una revista on dona interpretacions de la llei islàmica, amb opinions del que està bé i el que està malament alhora que emet comunicats oficials sobre fets rellevants de la vida pública i, per tant, si s’oposen a una llei, aquesta està abocada al fracàs, donat que la majoria de la població és molt religiosa i creuen més a l’Imam que al president; de fet, poden defensar una vaga dient que és justa o poden no recomanar-la per ser contrària a la llei islàmica. Tenir un Gran Imam amb doctrines properes al govern és una estratègia guanyadora perquè garanteix una plàcida legislatura.


Per tant, les forces de seguretat nacional, dependents del Ministeri de l’Interior, sempre tenen infiltrats dins de la universitat per tal d’estar al cas de què passa i poder reaccionar si s’escau, de la mateixa manera que grups polítics o religiosos, com per exemple els Germans Musulmans, tracten de guanyar adeptes entre els estudiants alhora que fer costat als Imams més propers a les seves tesis.
Adam es troba, tot just en arribar al que pensava era un temple de coneixement i recolliment, amb les intrigues per la reelecció del Gran Imam i la mort violenta d’un company a qui acaba de conèixer, més encara, serà escollit com a talp per als serveis secrets i forçat a infiltrar-se en un grup radical d’estudiants. Aquests fets ens faran rumiar sobre si la beca rebuda era tal o si havia estat escollit prèviament per la intel·ligència egípcia.


El protagonista és un noi de poble, un pescador que no coneix res de la vida i que, com molts conciutadans seus, creu en Déu i confia en els Imams que són la seva veu al món; podríem dir que el seu estat animic és la desorientació i la por, perquè res no encaixa amb el que creia, encara que posseidor d’una gran intel·ligència natural serà capaç de trobar els recursos per tractar de sobreviure en aquest mon implacable. De fet, el títol en angles del film: “El noi del cel” és una clara referència a la puresa del protagoniste en enfront de la corrupció del món. Enfront seu o al seu costat, depèn de com es miri, hi ha el coronel Ibrahim, el seu contacte als serveis secrets, un home fidel al seu deure malgrat que turmentat per les coses que es veu obligat a fer, perquè és també profundament religiós i sempre està demanant perdó a Al·là per tot el que fa. Per sobre seu hi ha un buròcrata implacable, trepa i psicòpata, sense cap creença ni principi moral i amb molt poc criteri; afortunadament el ministre és un general que uneix el sentit d’estat amb una creença religiosa.


Entre els aspirants a convertir-se en Gran Imam hi ha: un moderat pragmàtic amb tanta visió política i estratègica com religiosa, l’aposta del govern; un radical talibà que porta una doble vida i que gaudeix d’allò que abomina i un home vell i cec que representa la bondat i l’escènica de la llei islàmica, disposat a sacrificar-se per tal que la veritat triomfi.

Amb tots aquests ingredients Tarik Saleh construeix un thriller laberíntic del qual no podem imaginar el final fins a l’últim fotograma. El mateix director diu haver-se inspirat en el nom de la rosa en versió Islam, intrigues religioses i polítiques en una institució monacal. Per les seves qualitats el film va guanyar el premi a millor guió al festival de Canes.


Finalment, el film ens porta a un desenllaç que podríem dir de “mal menor” i on el general responsable d’Interior li diu al protagonista una frase que pot resumir el film: “El poder és una arma de doble fil, si no vas amb compte, et pots tallar”. Les darreres imatges reproduiran les del principi tancant el cercle de forma perfecte: Adam al capvespre pescant amb la seva barca.

Com no va obtenir els permisos necessaris per rodar dins del recinte d’Al-Azhar, el va recrear a Estabul, on també va filmar el bullici dels carrers, similar al que és viu al Caire. En aquest sentit, Saleh contraposa l’ordre, l’espai net i la simetria de la universitat amb el caos, la brutícia, l’amuntegament i la dispersió desordenada de la ciutat.

En una entrevista Saleh, explica com el poder polític intervé en qüestions que haurien de quedar fora del seu abast, com la religió, i critica veladament els poderosos que exploten l’Islam per als seus interessos particulars. També diu que a Egipte, ara mateix, la religió parla directament al cor de les persones, i per això el poder intenta controlar tot el que motiva a la gent. Pensa que, a part de la seva llarga història, Al-Azhar s’ha mantingut constant i impertorbable en un món i un moment on tot canvia constantment, llavors la gent tracta d’aferrar-se a el que és permanent.


Per tal de ser molt rigorós, el director va fer una important recerca d’informació sobre la Universitat, a la que el seu avi havia anat a classe. Com el film toca rellevants qüestions religioses va treballar amb el suport d’un Imam.
El resultat és plenament satisfactori, una intriga política amb un crim explicada dins d’un món que per nosaltres és exòtic, amb un realisme ben allunyat dels decorats de cartó-pedra de les grans produccions de Hollywood. Molt recomanable.

Suècia 2022 (2 hores, 6 minuts)

Direcció: Tarik Saleh

Guió: Tarik Saleh

Actors: Tawfeek Barhom, Fares Fares, Mehdi Dehbi, Mohammed Bakri, Makram Khoury, Sherwan Haji, Yunus Albayrak, Ayman Fathy, Amr Mosad,…