MEN

Harper, una jova que acaba d’enviudar de forma traumàtica, decideix anar a passar uns dies al camp. Lloga una majestuosa casa antiga envoltada de natura, a prop d’un petit poble on es pensa estar sola per netejar la ment, reconstruir els sentiments i aclarir les idees. El que havia de ser un plàcid descans es convertirà en un malson en sentir-se menystinguda, vigilada i fins i tot assetjada, per tots els homes que es va trobant. Finament, l’experiència serà una teràpia de xoc sanadora.

Alex Garland, el guionista i director de l’obra, ens va sorprendre amb la seva òpera prima “Ex Machina” del 2014. Una distopia sobre la intel·ligència artificial i el despertar de la consciència de les màquines on s’anticipava al que podria ser aviat el nostre present. A “Men” aborda la guerra dels sexes, l’asimètrica relació homes-dones, la manera com veuen i tracten els mascles a les femelles o més encara, la forma com se senten tractades les dones per uns homes que pretenen estar sempre en una situació de superioritat.

Com hem dit abans, Harper empren sola aquest aïllament voluntari. Una dona sola és un element pertorbador per l’imaginari masculí com un nen sense els seus pares; per això, el llogador se sorprèn, què fa una dona sola en una casa tan gran als camps anglesos? On és el seu marit?, i si no en té de marit o company, encara és més estrany. Simultàniament, Harper s’anirà trobant amb un jovenet, aparentment amb problemes de conducte, que s’amaga darrere d’una careta de Marylin, la cara de la dona sexualitzada per excel·lència, i que diu voler jugar amb ella; amb un capellà que suposadament la vol protegir, encara que en realitat la culpabilitza dels actes aliens; un sense sostre despullat que la segueix i fins i tot l’assetja; un policia que no dona massa importància a les seves denúncies, coses de dones histèriques. Tots representats pel mateix actor! Què vol dir això? Què són les diverses cares dels homes?

Està clar que el capellà representa l’església, una institució clarament patriarcal on les dones estan excloses de qualsevol tasca rellevant i que el policia encarna el poder, l’autoritat, dues institucions claus: religiosa i civil, que en general controlen els homes. Un jovenet i un home madur indiquen que el masclisme és transversal a totes les edats. Finalment l’home nu sense més ni més.

Està clar que Men és una pel·lícula plena de símbols culturals i religiosos, començant pel pomer que hi ha al jardí de la casa: l’arbre del bé i del mal, la fruita prohibida per Déu i que Eva, temptada per la serp, signe fàl·lic i a l’hora el dimoni, menja; tal com fa la Harper sols arribar. La dona és l’origen del pecat, són les que fan embogir als homes i els aparten del camí de la puresa, però alhora també són la font de la vida. Aquesta aparent paradoxa, aquesta polarització extrema, desconcerta als homes. S’enamoren d’elles, volen posseir-les i també els hi fa por la seva llibertat, per això les han volgut sotmetre.

També ens presenta, de forma molt explícita, una pila baptismal, allà on els nadons es netegen del pecat original i neixen a la vida espiritual. Aquesta té dos gravats a la pedra: per un costat “l’home verd” (Green Man), un home fet de fulles que pot simbolitzar la primavera, el renaixement i per l’altre costat una dona nua amb les cames obertes mostrant el sexe; dues cares de la renovació de l’espècie. De fet, Alex Garland va començar a escriure el guió pensant en aquest home verd, una figura que apareix sovint a les construccions tant civils com religioses anglosaxones i que pot venir d’un déu cèltic que representava la natura, la renovació de la vida; a la pel·lícula aquesta figura l’encarna l’home nu, que en un moment donat es clava fulles per tot el cos.

Diu Alex Garland que l’escena que més li agrada és quan la protagonista, passejant pel bosc, es fica dins d’un llarg túnel que ens mostra la llum al final; fa un soroll per escoltar l’eco i la seva veu es barreja amb les reverberacions creant com una melodia harmoniosa. Llavors Harper veu a una persona a l’altra banda que corre cap a ella i fuig corrent. Una noia sola al bosc també apareix al compte de la caputxeta vermella.

A “Men” es pot veure com un thriller de terror amb tocs d’humor negre de forma lineal sense fer massa cas a tot el que he dit abans, encara que llavors no entendrem el perquè de moltes de les imatges que ens mostrem, ja que l’obra és surrealista i fins i tot abstracte, desconcertant i pertorbadora. Si fem aquesta abstracció cultural, veurem el tràngol que viu Harper: Els homes volen que les dones es mostrin insegures, que se sentin vulnerables, que cerquin ser protegides, però la protagonista simplement vol que la deixin en pau, gaudir de la seva soledat i relacionar-se amb els homes de forma neutra i asèptica, sense cap prejudici sexual o de gènere. El que viu és just el contrari, un mostrari de les toxicitats masculines, una dissecció de la virilitat sense cap mena de pietat.

Podem imaginar que el desenllaç és un Akelarre de sang i fetge en el qual finalment apareix el marit de Harper per dir-li que tot va ser un accident i deslliurar-la del sentit de culpabilitat que tant l’angoixa. Que tots els homes són un sol home i en realitat la suma de tots és el seu marit, per això tots tenen la mateixa ferida al braç i a la mà. Encara que si tornem als simbolismes el que veurem serà el naixement dels homes, un darrere l’altre, tots transmetent-se aquesta misogínia i aquest masclisme; totes les generacions que, una darrera l’altre, menystenen a les dones. Per això, en un moment que Harper amenaça al jovenet amb un ganivet, ell li diu: “Fes-ho ara o ja no seràs a temps de fer-ho”; cal educar al jovent en la igualtat. Sigui com sigui hi caben múltiples interpretacions.

El final sembla més clar: Harper s’ha deslliurat del pes de la culpa, la veiem asseguda serenament al jardí, relaxada, quan arriba la seva amiga a fer-li costat.
Ens estan dient que la solidaritat i la unió entre les dones serà necessària per canviar les coses, lliures dels homes que els impedeixen actuar. La seva amiga està esperant una criatura; una llum d’esperança sobre les noves generacions que seran capaces de trencar aquest cercle viciós i pervers?

Es miri com es miri, això sí, sempre amb la ment oberta, podrem gaudir d’aquesta pel·lícula que és una innovadora barreja de gèneres, amb una fotografia molt bona, un guió tant excessiu com engrescador i unes interpretacions de primer ordre. No tothom l’entendrà, però la minoria que ho faci viurà una experiència diferent del que estem acostumats.

Regne Unit 2022 (1 hora, 40 minuts)

Direcció: Alex Garland

Guió: Alex Garland

Actors: Jessie Buckley, Rory Kinnear, Gayle Rankin, Paapa Essiedu,…