Sandra, una noia vídua d’uns trenta anys i mare d’una filla de vuit, pateix per la ràpida degradació física del seu pare que, malalt d’Alzheimer, va perdent les seves facultats de forma accelerada. Si no fos per això, entre la seva feina de traductora, la seva filla i la seva família havia assolit aquell equilibri emocional i físic que li permetia gaudir dels petits plaers de la vida. Després d’una trobada casual amb un amic, més del seu marit que pas seu al que feia anys que no veia, començarà una relació sentimental. Aquests dos fets tan diferents trasbalsaran els seus sentits i les seves emocions complicant la seva serena existència.

Si comencem pel principi, hem de parlar de l’origen del títol de la pel·lícula: Un bonic matí és també el nom d’un poema de Jacques Prévert, poeta francès que va viure entre els anys 1900 i 1977, “Un beau matin”, que parla de la soledat i potser també de la mort; sense cap dubte, un cop vista la pel·lícula i llegit el poema, entenc perfectament el perquè del títol. Un poema que ens presenta a una persona que no té por de res ni de ningú, una persona que tot ho racionalitza, que de sobte, un bonic matí, descobreix la por en veure que està sol, encara que no absolutament sol, ja que davant seu hi ha el no-res en persona.


Són dues històries paral·leles, dues relacions d’amor de la Sandra: amb el seu pare i amb en Clement. Ja de bon principi ens mostren que la protagonista porta molt malament la malaltia el seu progenitor; es troba pel carrer amb una antiga alumna seva i no pot contenir les llàgrimes quan li pregunta com està i li envia records. Un filòsof, un professor universitari, una persona amb una ment i una memòria privilegiades que no recorda res, ni tan sols com obrir la porta de casa seva; aquell home a qui admirava profundament, que veia fort com una roca protectora i que ara és com la sorra fina que els seus dits no poden retenir.
Es fa difícil suportar el buit d’una pèrdua que, segons com, és pitjor que la mort perquè, la imatge en aquest cas és ben present i ben punyent, no es difumina en el temps ni la memòria pot idealitzar-la. Per això, la trobada casual amb en Clement serà una taula de salvació quan ja s’està ofegant. Podríem especular sobre que hauria passat si el seu pare estigues bé i la Sandra s’hi pogués recolzar;

hauria ella forçat la situació com ho ha fet ara? O hauria quedat en una trobada i prou?

Fet i fet, en Clement apareix del no-res, com un miracle, com aquell helicòpter del qual no sabíem l’existència i que arriba just a temps per salvar a la protagonista d’una pel·lícula d’acció quan tot sembla ja perdut. Hem de suposar, en aquesta el·lipsi del principi, que Sandra i Clement s’agradaven i potser s’havien desitjat en algun moment del passat, les circumstàncies eren altres i tot havia quedat potser en un pensament fugaç d’una nit de festa i alcohol; ara es retrobaven i les coses han canviat, Sandra ja no és la dona del seu amic i ella necessita ara aquest contrapunt que està perdent per l’altre costat.


Dit això, almenys al principi, un i l’altre encaren aquesta relació de forma diferent: Sandra necessita estimar i ser estimada, cerca la tendresa, algú que la comprengui, una persona al costat a qui explicar el que sent; encara que també la passió i l’escalfor d’un altre cos. Ella vol una relació de parella estable. En Clement se sent afalagat, ha trobat molt més que una simple amant, una dona intel·ligent i divertida a qui estima, malgrat que, sobretot una relació sexual molt satisfactòria. Sandra és una noia molt atractiva, la directora retrata tant les seves corbes com la seva mirada de desig. Ell no vol trencar amb la seva família, li encanta tenir una nova parella sexual que el desperti de la monotonia del dia a dia del seu matrimoni, però no vol anar a viure amb ella ni forçar més encontres dels que ja tenen, no li importa estar compartit per dues dones. Sandra aspira a l’amor i la totalitat, i en Clement sobretot aprecia el sexe i les trobades furtives. Aquesta discrepància en els objectius de parella desencadenarà una crisi i Mia Hansen-Løve ens mostrarà un primeríssim pla de les llàgrimes de Sandra que, sense saber com, ha afegit un altre problema a la seva vida. Segurament direu que aquesta situació és un clàssic, que els homes cerquen sexe i les dones amor total, penso que actualment ja no és tan així i que en aquest cas la Sandra es mou com ho fa per la seva situació sentimental, que és ella la més proactiva i també la més madura i racional.


Si tornem al pare de la Sandra, viurem el seu drama: Ha perdut la raó, la capacitat de comprendre el que està passat i, per descomptat, els records i la memòria, encara que no del tot els sentiments. Sigui com sigui, el seu món s’ha esvaït, ja no pot viure sol a casa i, per tant, s’està en un espai desconegut, encara que aquest, en la seva situació, és un mal menor perquè no recorda les coses. La seva immensa biblioteca serà repartida o llençada a la bassa i la Sandra trobarà un diari personal on a les darreres pàgines ja es fan evidents els estralls de la seva malaltia.


Tal com he plantejat el tema pensareu que estic parlant d’una pel·lícula pessimista i depressiva, perquè no ho és de cap manera, ja que malgrat tot Mia Hansen- Løve sap veure el got mig ple. La narrativa, i de pas la protagonista, encaren els cops de la vida amb serenitat. Sandra, amb els cabells curts com un xicot, vestida amb jeans i samarretes, camina per la vida amb esperit jove, també s’enamora com una joveneta, tot plegat dona a la cinta un to esperançat i positiu. Fet i fet, si bé la vida diu la seva, tu decideixes com t’ho prens.


Un bonic matí és un film que pot recordar pel seu to narratiu els de la “nouvelle vague” francesa, encara que més adult, sense aquells plantejaments naif d’anar amb el ciri a la mà. Els temps han canviat. Molt recomanable per tots aquells que estimem el cinema.

França 2022 (1 hora, 52 minuts)

Direcció: Mia Hansen-Løve         

Guió: Mia Hansen-Løve

Actors: Léa Seydoux, Melvil Poupaud, Nicole García, Pascal Greggory, Kester Lovelace, Ema Zampa, Sarah Lepicard, Pierre Meunier, Fejria Deliba, Catherine Vinatie,…