Cait té nou anys i és la petita d’una família nombrosa a la Irlanda rural de 1981. A casa seva són més aviat pobres, el pare és jugador i bevedor i poc aporta, la mare està esperant un altre germanet i es troba totalment sobrepassada, tampoc és ni massa llesta ni massa treballadora. La Cait, desatesa com està i amb problemes de relació tracta de passar desapercebuda, tant a l’escola com a casa, fins i tot s’amaga. En arribar l’estiu, per deslliurar-se d’una càrrega, decideixen deixar-la amb uns parents llunyans. Allà descobrirà l’amor i es retrobarà a si mateixa.

Al principi de la pel·lícula veiem a la Cait amagada al camp sota d’unes herbes altes, potser pensarem que està jugant a cuit-amagar, però quan sentim els crits dels seus germans buscant-la entenem que no és així; sortirà del seu amagatall i corrent entrarà a la casa per amagar-se novament, aquest cop sota d’un llit. Més tard, a l’escola, la sentim llegir en veu alta, li costa molt, tant que la professora perd la paciència i li diu a una companya que segueixi. Casa seva és el desordre, el caos, la brutícia, per sobre de tot la foscor. Finestres petites o tancades, colors apagats, res brilla en aquella llar.


Imagina’t que sense cap explicació et pugin al cotxe amb una petita maleta per anar a casa d’uns desconeguts a tres-cents kilòmetres de casa teva. Veiem a la Cait a la part del darrer del cotxe encongida en un racó. Sense cap dubte se sent abandonada, de fet res de nou per ella, per això vol passar desapercebuda, voldria ser invisible i llavors s’amaga. Pensa que no val res i que ningú tindrà una paraula o un gest amable, ans al contrari, millor que no es fixin en ella.


Els seus tiets exploten una granja amb bestiar; la casa no és molt gran, però si acollidora i lluminosa, aquesta és la primera impressió dels espectadors, la llum del sol d’estiu ponent entra a la cuina on s’asseu per primer cop la Cait al costat dels seus tiets i el seu pare, un groc ataronjat ho omple tot i per primer cop a la cinta ens podem relaxar; tot al seu lloc, sense crits, sense presses, segurament massa tranquil·litat pel pare de la Cait, que no hi està acostumat i que vol marxar com més aviat millor i deixar el paquet. Té tanta pressa que per oblit s’emporta de nou la maleta de la seva filla.


Després de donar-li de sopar la primera cosa que fa la seva tieta és preparar-li un bany calent, la Cait se sorprèn de notar que l’aigua no és freda, potser és el primer cop a sa vida que és finca dins d’una banyera amb aigua calenta. Podem imaginar aquesta sensació tan agradable, un plaer pels sentits que ella mai havia experimentat abans. Després, a l’habitació que han preparat per ella ens mostren un paper decorat amb trens i podem imaginar que la cambra que ocupa la Cait era la d’un nen, però a la casa sols hi viuen els seus tiets.


El director i guionista Colm Bairéad ha sabut mostrar-nos en molt poques escenes i uns diàlegs encara més continguts dues situacions antagòniques i un canvi total d’escenari. No ha forçat res, ni tampoc ens ha volgut manipular, simplement ens ha fotografiat uns escenaris de forma neutra, sensible i serena. A partir d’aquí estem en situació de viure la transformació de la Cait.


Sense la seva maleta la Cait haurà de vestir-se amb roba de nen que la seva tieta treu de l’armari de la seva habitació, tampoc és tan mala vestimenta per anar per una granja. Encara que enfeinats amb la granja els seus tiets veuen l’arribada de la nena com una benedicció, no com una molèstia i una càrrega, com la veien a casa seva. Una immensa delicadesa i respecte és el que troba, no volen que se senti incòmoda o fora de lloc, no l’atabalen amb preguntes, imposicions o exigències i per primer cop en sa vida Cait no té la necessitat d’amagar-se.


La seva tieta, l’Eibhlin, és dolça i afectuosa i quan la mira sembla que li hagi de donar un peto, el seu tiet, en Sean, és una persona franca, serena i amable que mai li nega un somriure. Sovint, quan Eibhlin ha de marxar, Cait acompanya al Sean a les tasques de la granja i, com aquell que no vol la cosa li posa un petit repte, una feineta, llavors per primer cop experimenta el plaer de sentir-se útil i de ser valorada per alguna cosa; és el poder terapèutic del treball, no com el castic que la Bíblia ens ensenyava, no com una obligació sota què ser jutjada i sentir-se culpable, sinó com un divertiment. Poder fer una feina al seu abast la fa sentir feliç. Cada cop que la veiem córrer sentim com ella s’allibera, a poc a poc la seva mirada es transforma, més lluminosa, més fresca.


Per circumstàncies de la comunitat, la mort d’un veí, la Cait es relacionarà també amb altres persones i descobrirem les xafarderies i les petites maldats provocades per les enveges i l’egoisme. Actituds ben diferents de les d’Eibhlin i Sean, que practiquen la bondat i l’amor com a filosofia perfectament compatibles amb el cristianisme. Podríem dir que el missatge del film és aquest: L’amor és la força més gran de l’univers i la delicadesa i la serenitat les formes de transmetre’l.


La mare de la Cait ja ha parit el seu germanet, l’estiu arriba a la seva fi amb la caiguda de les fulles i la nena haurà de tornar a casa seva. Segurament podríeu pensar que és el retorn a la presó després d’un parell de mesos de llibertat, que la protagonista tornarà a ser una persona que s’amaga dels altres; aquest no és el missatge final. L’estada a un entorn més humà ha permès que naixessin els sentiments i els valors, aquell fantasma que s’amagava sota el llit a deixat lloc a una persona sensible i bondadosa. Ho veiem a la darrera escena on un altre cop Cait correrà amb totes les seves forces per abraçar la forma de vida que li han ensenyat.

“The quiet girl” és un film rodat en gaèlic, la llengua autòctona d’Irlanda, i en anglès, que postula que les petites coses quotidianes són les importants si les fem amb amor. Basada en una història de la novel·lista Irlandesa Claire Keegan aquesta és una pel·lícula que arriba al cor i que pot agradar a tots els públics.

Irlanda 2022 (1 hora, 35 minuts)
Direcció: Colm Bairéad
Guió: Colm Bairéad.
Novel·la: Claire Keegan (Westford, Irlanda 1968)
Actors: Catherine Clinch, Carrie Crowley, Andrew Bennett, Michael Patric, Kate Nic Chonaonaigh, Carolyn Bracken, Joan Sheehy, Tara Faughnan, Neans Nic Dhonncha,…