Una noia de disset anys, l’Autumn, d’un petit poble de Pennsylvania es queda embarassada sense voler-ho i decideix avortar, acudeix als serveis socials, respectuosos i propers, que tracten subtilment de convèncer-la que tingui el fill, és tant atractiu el miracle de la vida! Com en el seu Estat cal l’autorització paterna per interrompre l’embaràs i com que ella no gosa dir-ho als pares, decideix anar a Nova York a fer-ho, l’acompanyarà la seva cosina i amiga Skylar, juntes faran el trajecte en autocar i un cop a la gran ciutat, desconeguda per elles i sense cap lloc per estar-se, buscaran la clínica i hauran de passar el temps de la millor forma possible. Un al·legat sobre la vulnerabilitat de les dones joves en una societat arquetípicament masclista.

Més silencis que paraules, mirades i gestos, són la base d’aquesta pel·lícula més introspectiva que intimista, ens mostra la dificultat de ser una adolescent en un poble petit, encara que segurament deu ser complicat a tot arreu, més encara si ets tímida i sensible i t’enfrontes sense massa suport a un problema que va creixent com una bomba amb temporitzador, nou mesos, a punt d’esclatar. És difícil parlar i tractar d’explicar-te quan saps perfectament que no t’entendran, quan veus que no jugues en el teu terreny. En una escena del film, quan estan canviant-se en el vestuari del supermercat on treballen de caixeres la Skylar li pregunta: No t’agradaria ser noi? I ella respon, ja t’ho dic!!!

Les escenes de la quotidianitat al seu poble ens marquen els passos del seu Via Crucis particular: un noi mal educat que fa un soroll gutural quan l’Autumm està tocant una cançó davant de tothom a la sala d’actes de l’escola, ella para un moment i ningú fa cap retret al gamberro; un grup de xicotets, segurament companys de classe, que li fan gestos obscens quan està sopant a un restaurant amb la família; l’encarregat del supermercat on treballa que li acaricia les mans quan ella li entrega els diners de la caixa. Detalls insignificants aparentment que et poden amargar el dia, no se sent mirada ni tractada com una persona sinó com un objecte sexualitza’t, en un sentit o altre, desig o menyspreu. Per això ens la presenten sovint caminant sola pel carrer, amb un pas pesat com si portes una gran carrega, sense energia ni ganes, de forma automàtica.

A la seqüència dins de l’autocar el director ens regala uns plans a l’hora suggerents i bells: veiem els aparadors de les botigues i la gent als carrers reflectits als vidres de les finestretes, és com si l’Autumm mires la seva pròpia existència a una pantalla; la visió de les afores del poble ens posa en situació i ens descriu una desolació sense futur ni sortida; els primeríssims plans del rostre de la protagonista ens parlen de la seva soledat interior, del buit de la seva ànima. Durant el trajecte coneixeran a un noi que queda corprès pels ulls blaus de Skylar, més tard se’l retrobaran a la ciutat.

És una obra valenta que ens mostra una realitat possible i quotidiana sense aquella manipulació paternalista i melodramàtica que s’acostuma a usar per a aquestes situacions; que ningú plori, ni tan sols en la seva soledat, és un descans per l’espectador i ens apropa a la situació de forma més realista. Quedar-se embarassada és una cosa que pot passar perfectament i tothom ho assumeix, no és ni una vergonya ni un pecat, fins i tot tampoc una imprudència greu, n’hi ha prou amb un error de càlcul o una copa de més; està clar que el que veiem a continuació és una elecció adulta i raonada, sense voluntarismes ni heroïcitats. Ella es rebel·la contra la imposició de la biologia. Al cartell de la pel·lícula veiem a l’Autumm coberta amb una caputxa, el seu rostre impassible i perfecte brilla com el d’una verge renaixentista, una verge que es nega a portar al món a un nou ésser, sigui humà o diví. Que la llei pugui protegir a qui es troba en aquesta situació és un cert alleujament que no treu el mal tràngol de la protagonista; que el personal dels serveis socials o dels hospitals siguin propers és d’agrair, però la que té el problema és ella.

El periple de les dues amigues per Nova York ens presenta una dualitat contradictoria: la facilitat fisica de moures d´un lloc a l´altre, però també quan impersonal és moure’s per una gran ciutat, com si les persones transitesin de forma no conscient per canonades d´aigiua, la inhòspita soledat de les multituds. Els tràmits per avortar porten el seu temps, el que implica també moltes estones d’espera, omplir molts qüestionaris i respondre a moltes preguntes, d’aquí el títol de la pel·lícula, una enquesta on li pregunten sobre el maltractaments que pot haver patit. Finalment hauran de fer nit sense tenir a on estar-se, afortunadament la ciutat és un animal insaciable que no dorm mai. Aquestes hores mortes donen peu al director per apropar-nos a les noies amb uns primeríssims plans dels seus rostres, cansats i impassibles, que revelen la seva vulnerabilitat i la seva determinació, acostumats a patir per ser el que els hi ha tocat ser.

Es tornaran a trobar amb el noi de l’autocar, una fusta a on agafar-se en mig de l’oceà, que no sap la veritat del perquè són a la ciutat, una mica de companyia sempre va bé, sobretot si t’ajuda econòmicament; precisament aquesta estranya relació simbiòtica entre els tres ens permetrà veure una escena que es pot qualificar amb tots els adjectius possibles, un peto entre el noi i la Skylar mentre ella li dona la mà a Autumm que està amagada darrere d’una columna; una al·legoria a l´ofici més vell del món?

Sense cap dubte una pel·lícula diferent de tot el que s´ha fet aquest any, independent i valenta, reveladora d´una realitat que preferim ignorar, ben dirigida per una dona, amb un molt bon guió de la mateixa directora i amb una fotografia també d´una dona, fins i tot la música l’ha compost una dona, entre totes configuren una mirada absolutament femenina i feminista, la completen unes molt bones actuacions, un film molt recomanable.

USA 2020 (1 hora, 41 minuts)

Direcció: Eliza Hittman

Guió: Eliza Hittman

Fotografia: Hélène Louvart

Actors: Sidney Flanigan, Talia Ryder, Théodore Pellerin, Ryan Eggold, Sharon Van Etten, Drew Seltzer, Lester Greene, Kim Rios Lin, Luz Ozuna, Brett Puglisi, Aurora Richards, April Szykeruk,…