Un periodista de guerra francès, en Gabriel, que ha estat segrestat quatre mesos per l’ISIS a Síria, acaba de ser alliberat conjuntament amb un altre company seu. Després dels homenatges, les rodes de premsa, les recepcions, de les trobades amb els amics i amb la seva exparella, se sent alliberat però alhora, buit espiritualment, sense esma per seguir amb la lluita del dia a dia. Necessita allunyar-se de tot i de tot-hom, de París i dels companys i amics; és per això que decideix llavors viatjar a Goa, a l’Índia, on es va criar, a la recerca de respostes. El canvi de ritme i de forma de viure seran balsàmics per la seva ànima, allà coneixerà a Maya, una noia alegre i compromesa.

A les pel·lícules de Mia Hansen-Løve els protagonistes acostumen a trobar-se davant d’un dilema, d’un trencament, d’una crisi a les seves vides; ens mostren la situació traumàtica i com afecta els seus personatges, com lluiten per superar-la; per exemple a l’última, “L’esdevenidor“, la dona que interpreta magistralment Isabelle Huppert veu com el seu home, amb qui porta convivint tota la vida, la deixa per un altre i ha de trobar un nou enfocament pel futur. A Maya per contra no el veiem en directe el trencament, no sentim la crisi del protagonista, ens el presenten quan tot just ha estat alliberat pels terroristes, podríem dir que és un conflicte “fora de càmera”, hem d’imaginar els efectes del captiveri, les seqüeles psicològiques, ates que ni les veiem ni ens les expliquen; acostuma a passar que els que han viscut fets traumàtics no tinguin gaires ganes de recordar-los; ens costarà més entendre en conseqüència el posat distant de Gabriel i la seva desgana.

Diuen que Goa és l’Eivissa de l’Índia, un lloc turístic, multicultural i lliure; allà en Gabriel té una casa que havia sigut del seu pare, que feia molts anys que estava tancada, axis una de les seves primeres ocupacions serà posar-la en solfa per poder viure-hi. Per poder moure’s llogarà un escúter, un mitjà de transport molt popular a la zona, àgil i econòmic. Allà també hi viu el seu padrí, que és propietari d’un hotel, que ha anat arreglant a poc a poc fins a convertir-lo en un establiment de referència a la zona, per tant, quedarà amb ell, tan aviat com pugui, allà en el seu establiment, per xerrar una estona. De camí i una mica perdut coneixerà a una noia que també s’hi dirigeix, la Maya, amb qui s’entendrà de seguida i que resultarà ser la filla del seu padrí.

El pensament de Gabriel és gaudir de l’indret i de la soledat, retrobar el seu jo i el sentit a la vida, un perquè de tot plegat, després d’anys frenètics cobrint guerres i veien desgracies, el que vol és passejar per les platges, banyar-se, llegir, reflexionar i descansar. Es farà amic d’uns nens que viuen a prop de casa seva i gaudirà dels seus somriures i de la seva innocència. Tornarà a coincidir amb la Maya en diverses ocasions, de fet ella el buscarà atreta per la seva universalitat portada amb tanta naturalitat com si la tens de naixement i es faran amics malgrat la diferència d’edat entre ells dos.

Retrobar-se amb la seva mare, que els va abandonar quan ell era petit, a qui no veia des de feia molts anys i comprovar que l’amor mare-fill no mort mai, és també sense cap dubte una assignatura pendent. Un incendi li demostrarà que els mals presagis del seu padrí sobre l’especulació urbanística de la zona eren més que certs i veurà que la cobdícia humana tampoc respecta els paradisos de la seva memòria. Totes aquestes experiències aniran centrant la seva perspectiva de les coses i comprendrà que no hi ha refugi físic a la terra, que cal trobar-lo espiritualment en el teu interior o al costat d’una altra persona.

Un viatge per la zona amb Maya, els dos sols, ens mostraran la sublim bellesa de la natura salvatge i el plaer absolut de compartir-la. Els dubtes, els tabús, les pors, li faran dubtar dels seus sentiments, però al final de tot, com li va passar al Woody Allen a Manhattan, veurà que hi ha oportunitat per l´esperança, encara que sigui la pròpia i no per la humanitat, i tornarà a la feina un cop refet de les ferides, amb les cicatrius però amb força.

Maya es pot veure com una comèdia romàntica, però no cau mai en les seves trampes; sota aquesta premissa descobrim la sensualitat de la joventut i aquell impuls irrefrenable que encén la passió; així i tot, també el dolor de la pèrdua. És un viatge per la regió de Goa i per l’Índia, sempre misteriosa per als occidentals, amb tota la seva bellesa natural i tota la història mil·lenària que atresora; no és un Tour turístic; tanmateix, tampoc un recorregut etnogràfic ni social, no busca la misèria que sabem que existeix, ni ens tracta de seduir amb luxes i plaers; és l’Índia que veu en Gabriel amb els seus propis ulls. Podríem trobar a faltar alguna reflexió sobre les formes modernes de terrorisme i fanatisme religiós, però la directora voluntàriament l’eludeix en tractar-ho en passat i col·lateralment, com dèiem fora de càmera, el que si veiem és l’afecta les persones. Maya és essencialment el viatge interior del protagonista que es retroba a si mateix en canviar els sentiments de fàstic, d’angoixa i de desorientació, per uns altres de desig de viure a través de la relació amb una persona.

Una pel·lícula de gran bellesa, ben interpretada i ben dirigida, sense complicacions i que es pot veure sense haver de tenir una atenció total, com un vent càlid i suau, com un got d’aigua fresca.

França 2018 (1h 47min)
Direcció: Mia Hansen-Løve
Guió: Mia Hansen-Love.
Actors: Roman Kolinka, Suzan Anbeh, Judith Chemla, Alex Descas, Pathy Aiyar, Aarshi Banerjee, Pascal Hintablian, Johanna ter Steege, François Lorique,…