OKJA

Una multinacional càrnia decideix millorar la seva imatge de marca, esquitxada per les seves investigacions transgèniques i pels seus productes poc naturals i sans. De la mà d’una presidenta narcisista i histriònica, agafarà una raça de porcs molt especial i la millorarà genèticament, per després organitzar un concurs a escala mundial. Vint-i-sis criadors rebran cadascú un exemplar amb l’encàrrec de fer-lo creixa en les millors condicions. A Corea del Sud, un avi i la seva neta reben un d’aquests porquets, la nena i l’animal creixen plegats i s’estableix un vincle d’amor entre ells. Quan la multinacional ve a buscar el porc, ja gran, i se l’emporta, la nena anirà darrere d’ell per recuperar-lo.

És un film produït per Netflix que només es pot veure en aquesta plataforma, si bé a la seva estrena es va passar a unes comptades sales dels Estats Units durant pocs dies. Es va presentar al Festival de Cannes del 2018 i va generar moltes controvèrsies, fins al punt de ser xiulada a la seva estrena, ja que els cinèfils puristes entenen que el setè art requereix una pantalla gran per poder mostrar tota la seva bellesa.

Aquesta pel·lícula és tantes coses a la vegada que per això mateix és molt difícil de definir, quin contrasentit, però quan una cosa ho és tot, i a la vegada no és res, ja em diràs que és?

• És un conte infantil sobre l’amor incondicional entre una nena i la seva mascota.
• És un còmic esbojarrat amb uns herois que no són súpers però amb un gran sentit teatral.
• És una crítica social contra les grans corporacions sense ànima.
• És una sàtira sobre els grans executius que es creuen uns il·luminats.
• Una mirada desmitificadora de les ONG i els seus líders carismàtics.
• Un al·legat animalista i contra el maltractament animal.
• Dona una visió lúcida sobre el capitalisme, on tot es pot comprar si tens els diners.
• Ridiculitza als comunicadors de falsos principis, manipulats i manipuladors.
• És un somni sobre els paradisos terrenals que a poc a poc anem perdent.

• Ens mostra amb cruesa el que és un genocidi.

Segur que encara em deixo coses, però aquí hi ha material per moltes pel·lícules. És admirable el treball fet amb els protagonistes, mèrit dels actors que els representen, no obstant això, sense cap dubte, també del director. Per parlar de la pel·lícula cal parlar d’ells perquè en són l’ànima.

• Tilda Swinton fa de Lucy Mirando, l’amanerada presidenta de la multinacional heretada del seu pare, un empresari implacable i gens apreciat pels seus empleats. Ella vol fer les coses d’una altra forma, vol ser original, divertida i estimada, encara que calgui usar la mentida i la manipulació, es vol diferenciar també de la seva germana Nancy, pragmàtica i distant, de qui sempre diu que és avorrida, paper que també interpreta ella mateixa.
• En Jake Gyllenhaal fa el paper més histriònic del film, molt allunyat dels seus anteriors registres, i més proper Johnny Depp, ell és el Doctor Johnny, un científic que s’ha fet famós com a divulgador a la televisió i que diu estimar als animals; la seva actuació és cent per cent física i fa servir la comunicació verbal i no verbal, és tan teatral i expressiu que quan surt a la pantalla és esgotador.
• Paul Dano fa de líder de l’organització revolucionària de defensa dels animals, veurem que és més líder que activista i que té una visió messiànica de la seva lluita, sovint contradictori amb els seus i amb ell mateix.
• An Seo Hyun fa de MItja, la nena que estima incondicionalment a la seva mascota, no és una adolescent angelical, és rebel i decidida, malcarada si cal talment com si fos la Greta Thunberg.
• Finalment, destacaré a Okja, la porqueta que estima a la seva ama, innocent com un nen, amb una mirada absolutament humana gràcies als seus ulls marrons plens de vida, lògicament aquest animal no existeix en realitat, però ràpidament sentirem com si realment ho fos.

La pel·lícula, després d’una presentació operística digna d’un dolent de Batman, és bucòlica i pastoral, se situa en mig d’una natura salvatge, un al·legat a favor de la vida de pagès, un món perfecte amb una vida senzilla. L’arribada dels enviats de Mirando encapçalats pel Dr. Johnny ens mostra el xoc entre dos mons, l’autenticitat en enfront de la impostura. Una arribada com la que podria ser la d’uns turistes a un indret idíl·lic en mig del bosc, esgotats pel camí i admirats pel que veuen; ràpidament els nouvinguts agafaran el seu paper que és el mateix de cada dia, la seva feina.

Llavors s’emporten a l’Okja i, amb la persecució de la Mija, l’obra entra en un estat frenètic que no dona temps al repòs; quasi sense adonar-nos passem de la selva Coreana a la ciutat de Seül, amb l’aparició dels activistes animalistes que entren en escena de forma surrealista i plena de comicitat; una fugida per uns grans magatzems antològica, com si fos d’aquelles pel·lícules del principi del cinema mut que tant feien riure als espectadors. De Seül a Nova York, on per aquelles coses de la imatge tornarem a trobar a tots els protagonistes. Mija vol rescatar a la seva mascota, sembla que és l’única persona a qui li importa el porc, que va d’aquí a allà; la resta tenen altres interessos. La Lucy Mirando obsessionada a refer la imatge ecològica i amable de la seva corporació i els activistes tractant que el món els escolti i actuant com una secta.

Després del vessant còmic, entrem en una més terrorífica, on l’animal comença decididament a ser la víctima, i descobrim que és fàcil amagar el canibalisme si el disfresses de barretes snacks amb embolcalls atractius i plens de colors. En una seqüència de l’inici del tercer acte assistirem fins i tot a una violació, que per fer-la més terrible a la nostra imaginació té lloc fora de camp. Si ens imaginem, per un moment, que la porqueta és una persona, un ésser viu que té sentiments i pateix, entenem perquè els animalistes no ho volen veure.

Pràcticament, al final de la pel·lícula hi ha una escena terrible, segurament la que més ens encongirà el cor; després de molts patiments i perills, in extremis, la Mija i la seva mascota aconsegueixen sortir de la fàbrica de l’empresa Mirando; ostres, podem respirar un cop superada la tensió, però el que viurem és la desolació. És de negra nit i caminen lentament per un estret camí de terra, a banda i banda, darrere d’unes tanques electrificades, s’amunteguen milers de porcs com l’Okja que esperen el seu destí, és un paisatge infinit; és fàcil assimilar aquest escenari amb els camps d’extermini nazis. Ells marxen sense mirar als costats ni als animals tancats, hi ha un gest que ens ensenya amb claredat que els animals, prou intel·ligents com hem vist al llarg de la cinta, sospiten del seu fatídic destí. Ni la Mija ni els seus amics no poden fer res per ells, és un moment que podria ser feliç, però que té aires de derrota, almenys han salvat a Okja i surten d’allà emportant-se una petita esperança.

Recordarem que, entre altres coses, el film és un conte infantil, que no vol dir innocent, té un final que podríem qualificar de feliç. Uf, sort! Així i tot, a la nostra retina quedaran imatges terribles si tenim una mica d’imaginació, tot i que com hem dit, el to narratiu té una mirada còmica i d’aventures. Si hi pensem, la majoria de contes per a nens eren terriblement cruels. Llops que es menjaven a nenes i àvies, bruixes caníbals, princeses malvades capaces de tot per ser les més belles, flautistes que s’emportaven als nens, l’home del sac; el progrés no ha canviat tantes coses com voldríem i el món continua sent un lloc perillós per les bèsties que l’habiten.

Corea del Sud (1h 58 min)
Direcció: Bong Joon-ho
Guió: Bong Joon-ho
Actors:Ahn Seo-Hyun, Tilda Swinton, Jake Gyllenhaal, Paul Dano, Devon Bostick, Lily Collins, Giancarlo Esposito, Steven Yeun, Byeon Hie-bong, Shirley Henderson, Daniel Henshall, Yoon Je-Moon, Choi Woo-sik,…