Billi és una jove xinesa de trenta anys que somia en ser escriptora, viu a Nova York, on es va mudar amb la família quan només tenia deu anys. De fet, tots ells tenen ja la nacionalitat americana. Malgrat que la distància, sempre s’ha sentit molt unida amb la seva àvia, Nai Nai en mandarí, que viu a la Xina i amb la que parla sovint per telèfon. Quan a l’àvia li detecten un càncer avançat, la família decideix reunir-se amb ella a la Xina per acomiadar-la (The Farewell) amb la falsa excusa d’una boda. A la Billi no la inviten, ja que temen que la seva sensibilitat i la proximitat amb l’àvia els descobreixi l’engany. Però ella se n’assabenta, agafa el primer vol cap a la Xina, i es reuneix amb la família. El film ens mostra, sota la innocent i amable mirada de la noia, les relacions familiars en aquests dies de trobada.

La pel·lícula és clarament autobiogràfica i s’inspira en les experiències personals de la directora i guionista, Lulu Wang, que va passar per la mateixa experiència que la protagonista quan era jove, de fet, al final de la pel·lícula ens presentaran en els títols de crèdit a la verdadera àvia que encara és viva, a vegades els metges s’equivoquen. De fet, al principi de la pel·lícula ja ens avisen: “Basada en una mentida real”.

La cinta reflexiona i pondera principalment sobre dos temes: la mentida i la responsabilitat.

  • La mentida entesa com una forma d’estalviar dolor i preocupació a les persones estimades, una mica com passava a “Good Bye, Lenin!”, film del 2003, on un fill feia mans i mànigues per amagar-li a la seva mare, que acabava de despertar d’un coma, la caiguda del comunisme i del mur de Berlín, per evitar-li un sotrac emocional.
  • La responsabilitat d’acceptar com pròpia la càrrega d’un familiar, d’assumir absolutament el problema, sense explicar la veritat a l’afectat.

També ens mostra, de passada, dos conceptes molts orientals: el respecte i la solidaritat familiar. Comencem amb les petites i grans mentides:

  • L’àvia no li diu a la neta que és a l’hospital fent-se unes proves, no fos que es preocupés.
  • La germana no li diu a l’àvia que té un càncer, ja que el metge li ha dit que és terminal i vol estalviar-li l’angoixa. El que hagi de passar ja passarà i la família serà al seu costat en tot moment.
  • La neta, la Billi, no li diu a l’àvia que no li han concedit la beca perquè intueix que el seu desengany l’amoïnarà, sap que acabarà sortint-se i llavors les notícies seran bones.
  • Els pares no li diuen a la Billi que l’àvia és malalta, no fos que digués o que la seva actitud la delates…

Però perquè tantes mentides? És que no hi ha confiança entre ells? La protagonista, la Billi, sembla no entendre d’entrada perquè no li diuen a l’àvia la veritat, això xoca de ple amb la seva educació americana on l’engany és un pecat, on la veritat es considera un dret i dir-la una obligació.

Després, aflora la responsabilitat entesa com un deure personal envers l’altre i que va més enllà de la seva pròpia voluntat i condiciona el seu lliure albir. Segons un tiet seu li explica amb gran delicadesa a la Billi, quan de nit l’acompanya caminant a l’hotel:

“Si tu li dius al familiar que està malalt t’alliberes de la càrrega, li passes a ell que ho haurà de gestionar com millor pugui amb les seves angoixes i les seves pors; per contra, si no li dius, carregues tu amb la seva malaltia i hauràs de procurar que estigui ben atès, que la seva vida sigui el més feliç possible i un final planer i acompanyat.”

Des de la nostra visió aquest comportament és difícil d’entendre perquè pensem que la llibertat només pot existir si coneixes la veritat, aquest valor està per sobre de tot i és personal, ningú es pot apropiar de la teva llibertat ni que sigui en benefici teu, com a mínim en tant mantinguis la teva capacitat de raonar.

Tal com li diuen a la Billi en un moment de la cinta:


“Penses que la vida es pertany a ella mateixa, però aquesta és la diferència entre l’Oest i l’Est, a l’Est, la vida d’una persona és part d’un tot: La Família”

A Farewell apareix present el respecte, que els joves tenen sempre envers els grans, que la muller té amb el seu marit i viceversa, que en general tenen totes les persones entre si; en aquest sentit la cultura oriental tota ella, la xinesa en particular, són ben diferents del que estem acostumats a occident, doncs a casa nostra els fills volen de seguida decidir per ells mateixos i sovint interpreten el respecte com una forma de sotmetiment, les parelles en general només continuen juntes, en tant que mantenen interessos i objectius comuns, la llibertat per sobre de la solidaritat, el que és personal davant del comú. Aquest respecte i aquesta solidaritat fan als xinesos més obedients i responsables, més capaços d’anar a una, el mateix els hi passa a altres països del costat com el Japó o Corea del Sud. Per això, en moments de crisis, se’n surten més ben parats. El coronavirus és una mostra, Xina ha pogut aïllar fàcilment a tothom a casa, una dictadura direu, però a Corea del Sud, al Japó o a Singapur ho estan fent encara millor quasi sense haver de prohibir res.

No tot són flors i violes, a les festes els homes mengen i beuen sense massa autocontrol i la igualtat entre sexes està molt lluny del que tenim aquí a casa nostra, però tal com ens ho mostren tot això entra en el terreny anecdòtic, fins i tot del costumisme, de l’etnicisme. Són records i estan mirats amb un filtre benvolent.

The Farewell està rodada amb un esperit a mig camí entre l’Oriental i l’Occidental, tal com li passa a la protagonista i com li passa al seu alter ego la directora. Per això és una comèdia pensada per agradar a tothom, amb alguns gags molt americans, encara que també té tota la delicadesa d’una porcellana xinesa en alguns moments: la família caminant per la carretera amb uns pòsters de fons, un petit ocell que es cola a l’habitació de la Billi o un recorregut en taxi per la ciutat observant els edificis, sempre acompanyats per una música que tot ho embolcalla, que tot ho pacifica, aquestes escenes ens podrien recordar una mica a Kore Eda, l’aclamat director japonès (UN ASUMPTE DE FAMILIA del 2018). Moments intimistes i introspectius es barregen amb altres més lleugers per donar un equilibri que complaurà a tothom. La relació entre l’àvia i la seva neta té una química molt especial, propera i tendre

A The Farewll, descobrim aquesta directora, Lulu Wang, en aquest treball senzill, acurat i detallista que val molt més de què ensenya a primera vista. Una pel·lícula molt recomanable.

USA 2019 (1h 40 minuts)

Direcció: Lulu Wang

Guió: Lulu Wang

Actors: Awkwafina, Tzi Ma, Jim Liu, Gil Perez-Abraham, Diana Lin, Yongbo Jiang, Shuzhen Zhou,…
21/03/2020A Lulu Wang2019 Awkwafina Diana Lin Gil Perez-Abraham Jim Liu Shuzhen Zhou Tzi Ma Yongbo Jiang