Richard Jewell és un vigilant vocacional, sempre que ha pogut, ha treballat en feines relacionades amb la seguretat. El seu excés de cel, la seva estricta forma d’entendre les normes, un exagerat ús de la placa i de les seves atribucions li han jugat sovint males passades. Amb els jocs olímpics d’Atlanta aconsegueix una feina de vigilant en una zona d’espectacles, per la seva mania persecutòria envers adolescents insolents i una mica per casualitat, descobreix una bomba. La seva actuació salvarà moltes vides, però un policia i una periodista sense escrúpols convertiran l’heroi en malvat. Eastwood li rendeix homenatge i li retorna la glòria immerescudament perduda, en una dura crítica a la corrupció i a la manca de principis tant de policies com de periodistes.

En Clint Eastwood és un treballador incansable, diu que la seva feina li encanta, que mai s’avorreix i que sempre aprèn coses noves. El que és evident, és que cada cop treballa més sobre històries reals i sobre herois anònims:

  • A “American Sniper” (El franctirador) del 2014 ens parlava d’un tirador d’elit a la guerra d’Iraq. Un home que protegia a la seva tropa matant a tots els que l’amenaçaven, havent de decidir en segons si calia disparar. Clint Eastwood l’assimilava a un gos d’atura que defensava a les ovelles dels llops.
  • A “Sully“, un pilot d’aviació civil, salvava la vida dels seus passatgers fent un amaratge sobre el riu Hudson. Una decisió òptima, basada en l’experiència, però arriscada, presa en pocs segons, que després hauria de defensar davant una comissió d’investigació que li retreia que no hagués tornat a l’aeroport.

A Richard Jewell, recupera l’honor d’un home que havent fet un acte heroic, que havent actuat de forma ràpida i decidida, és acusat injustament per un policia despitat i una periodista oportunista sense escrúpols. És molt fàcil perdre l’honor quan t’acusen i assenyalen, encara que sense proves, i molt difícil recuperar-lo, en Clint Eastwood ho fa de meravella.

El film es basa en un article de Marie Brenner publicat a la revista Vanity Fair l’any 1977, amb el títol: “American Nightmare: The Ballad of Richard Jewell”. Divulgat tot just després que l’autèntic culpable confessés el seu crim, i així, esvaís definitivament l’ombra de la sospita sobre Richard Jewell, que va viure un calvari de set mesos, per la persecució de l’FBI i l’assetjament de la premsa.

Qui era aquesta persona? Qui era Richard Jewell?

En Richard és de pell molt blanca, quasi pàl·lida, pel roig, bigoti poblat i ras, cabell molt curt com un raspall, gras, molt gras i no massa alt, gens marcial, no representa el nostre ideal d’home d’autoritat, però ell s’ho creu i actua com si fos un atleta, camina sempre amb el pit cap en fora, i les espatlles cap endarrere amb pas ferm i mirada suficient. La policia, l’exercit, els uniformes, les armes, les regles i les normes, el respecte a l’autoritat i tot el relacionat amb aquest món són la seva vida.

En una feina temporal com ordenança d’un despatx, coneixerà a un advocat inconformista i una mica rebel, el seu cel, el seu esperit de servei extrem, i les seves llaminadures entendriran al lletrat i conqueriran la seva simpatia, al contrari del menyspreu que la resta d’advocats li professa i sempre s’estan rient d’ell. Per això, quan s’acomiaden perquè en Richard deixa la feina, l’advocat li donarà una targeta que li acabarà sent molt útil.

Les olimpíades d’Atlanta seran l’oportunitat que cercava per tornar a fer el que li agrada; podrà entrar com a vigilant al “Centennial Olimpic Park” on cada dia hi ha espectacles. Allà una nit descobrirà una motxilla sospitosa amagada sota un banc, la policia veurà que hi ha una bomba i ràpidament farà un cordó de seguretat al seu voltant, la bomba va esclatar i haurà un mort i nombrosos ferits, però la seva ràpida reacció va evitar una carnisseria. En el parc hi havia també un agent del F.B.I. de servei, en Tom Shaw, avorrit, mirant l’espectacle, no se n’assabenta de res fins que esclata la bomba; lògicament se sent humiliat i frustrat i l’endemà mateix es jura a ell i al seu cap que descobrirà al culpable tan aviat com pugui.

En Richard Jewell viu dins d’un somni, de sobte tothom vol parlar amb ell, sobretot els mitjans de comunicació: televisions, ràdios, diaris i editors. La seva cara es fa famosa, la gent li dona les gràcies, tothom li somriu. Mai a la vida li havia passat una cosa així, se sent afalagat, important, és cert que ell no ho buscava, però, és tan bonic sentir-se estimat.

El detectiu del F.B.I. Tom Shaw no troba cap pista que el pugui ajudar, però té una inspiració, i si, el que va descobrir la bomba, fos també el que la va posar? De fet, ningú millor que ell per descobrir-la, convertir-se en un heroi i guanyar uns calerons a costa de la seva fama. En Richard és un personatge peculiar, no té amics, encara viu amb la seva mare i ja té més de trenta anys, sembla que ha tingut problemes en el passat. En Tom veu en ell el perfil del llop solitari, un psicòpata perillós, com no té a ningú més comença a investigar-lo a ell, és la seva esperança de tancar el cas de forma ràpida i brillant.

Fins aquí cap qüestió, està fent la seva feina seguint una pista possible, de fet l’única, però la cosa es complica quan apareix una periodista de l’Atlanta Journal, sense gaires escrúpols i que necessita desesperadament una exclusiva per sortir de l’anonimat.

La situació d’en Richard canviarà dramàticament, el cel es transformarà en infern. Entendrà perfectament aquella dita: “Més dura serà la caiguda”. Amb la premsa darrera i davant de l’assetjament de l’FBI farà ús de la seva targeta i trucarà a l’únic advocat en qui pot confiar.

Bé, ja tenim la carcassa d’aquesta història construïda i que, a més, està basada en fets reals, només resta que en Clint Eastwood amb la seva professionalitat i el seu geni faci com la fada protectora amb en Pinotxo i li doni vida, esperit. Sense cap dubte també ho aconsegueix, tal com passava amb Sully i el Franctirador, ens posa perfectament en situació, sentim la mateixa opressió que en Richard, la seva mateixa claustrofòbia, tancat dins de la seva petita casa amb els periodistes envoltant-lo dia i nit, ens fereixen la injustícia i la violència policial, ens despullen, fins al punt de no poder ni mirar-nos al mirall, les mentides i els articles tendenciosos publicats, finalment l’emoció ens humiteja els ulls quan en Richard, esgotat i vençut, finalment desperta del malson.

Com sempre passa amb Eastwood aquest és un treball d’artesania, farcit de genialitats i que ens arribarà al cor, potser ens sentirem una mica manipulats emocionalment, però no va ser això mateix el que li va passar a en Richard Jewell? Absolutament recomanable.

USA 2019 (2 hores 11 min)
Direcció: Clint Eastwood
Guió:Billy Ray (Article: Marie Brenner)
Actors: Paul Walter Hauser, Sam Rockwell, Kathy Bates, Jon Hamm, Olivia Wilde, Wayne Duvall, Dexter Tillis, Desmond Phillips, Nina Arianda, Ian Gómez, Randy Havens, Mike Pniewski, Niko Nicotera, Dylan Kussman, …