És un film sorprenent, una aposta arriscada, malgrat que no del tot original, un thriller trepidant basat en un guió força interessant i que acaba fent que ens preguntem a nosaltres mateixos què és veritat i que no ho és, o millor encara: que hi ha moltes veritats.

Tota l’acció visible transcorre dins d’un call centre de la policia, el que seria el 091 a casa nostre, on el protagonista, en Asger Holm, s’hi està fent una tasca rutinària, apartat del servei actiu al carrer en tant que s’aclareix una actuació seva una mica fosca. Agafar el telèfon no és el seu, però és professional i policia i compleix a la perfecció la feina.

Aquest plantejament d’un home sol al telèfon em fa pensar el “Loke” un film del 2014 protagonitzat per Tom Hardy, on un cap d’obra, assegut al cotxe anant cap a casa, havia d’atendre diverses trucades de la feina per un greu problema i en mig de la brega en rebia una de particular i absolutament pertorbadora; de sobte es ficava en un dilema que ell veia de difícil solució on es posaven en joc, la seva família, la seva feina i els seus valors. Era una proposta encara més radical: Sol, un home en un cotxe a la carretera de nit, en un esclat d’emocions que a la fi es convertia en superficial, per més que ens volguessin parlar de principis i de profunditat, perquè tots enteníem que hi havia solucions més fàcils sense trencar res. The Guilty és tot el contrari, una agradable sorpresa, un film que es va fent gran a cada minut i que és com un bon vi que es continua assaborint molt temps després de beure-te’l. Certament, l’acció que veiem a la pantalla és dins d’una oficina tancada, però la que ens fa imaginar el director i que es projecta dins de la nostra ment fins a fer-nos patir és a dins d’una casa plena d’horrors i recorre les carreteres daneses a la nit dins de la foscor del darrere d’una furgoneta cap a un destí incert i desconegut.

En Asger està a punt d’acabar el seu torn, està força nerviós, perquè l’endemà té el judici on hi ha d’aclarir les circumstàncies que va morir a un sospitós, afortunadament un company declararà a favor seu i espera que tot acabi bé, se’l veu fatigat i amb ganes de plegar. Llavors sona el telèfon i a l’altre costat del fil escolta la veu angoixada i plorosa d’una noia que parla amb veu més aviat baixa, com si tingués por que algú la pogués escoltar, una dona que demana auxili. Compren que ella no pot dir tot el que vol, que ha de ser ell el que li vagi fent preguntes que el portin a saber que està passant i a poc a poc esbrina que una persona la té retinguda, la tenen segrestada i a més hi ha nens petits a la casa que també poden estar en perill.

Des de la seva posició a la centraleta, que no pot deixar, ha de tractar d’ajudar a la noia; tindrà la col·laboració de la policia d’arreu del país, als que hi haurà d’anar donant pistes i a l’hora mantenir la comunicació amb la segrestada tant per calmar-la i donar-li esperances, com per mirar de saber on és i guiar els seus companys fins on es troba. Ell és policia i s’hi va fer per protegir a les persones indefenses d’aquells que els hi volen fer mal, tant se val que porti una pistola o un telèfon ell ha de complir amb el seu deure.

Asger no es conformarà a fer la seva feina, s’implicarà personalment i emocionalment en el cas, més enllà de les seves responsabilitats i per sobre del seu horari de feina, fins i tot passarà dels protocols d’actuació; té una prioritat: Aconseguir salvar a aquella persona en perill i apressar al malfactor, per això es va fer policia.

Amb tot el que us he contat podeu imaginar un thriller cada cop més intens i; tanmateix, lineal, de cap de les maneres és així, el guió té girs inesperats que sorprenen el policia fins a fer-li perdre la seguretat, fins a fer-li dubtar del bé i del mal i perdre la confiança en ell mateix. A nosaltres, els espectadors, també ens deixa ben astorats, com si haguéssim fet una cursa esgotadora i, en arribar, veiéssim que hem errat el recorregut i encara ens manca la meitat per fer. Descobrirem que en aquesta vida i amb la nostra limitada visió i comprensió dels fets, la veritat pot ser molt relativa; com si miréssim una habitació pel forat d’un pany, com si coneguéssim els fets només a través del que escoltem en un telèfon. Sortim del cinema amb el pols alterat i sols hem vist un “call center”, aquest és el mèrit del qual segurament és el millor thriller europeu de l’any.

Ha guanyat el premi del públic a Sundance i també el de millor actor als premis del cinema europeu, el seu nom ha sonat entre els crítics a tots els festivals i és la sorpresa del 2018, recomanable.

Dinamarca 2018 (1h, 25 min)
Direcció: Gustav Möller

Guió:Emil Nygaard Albertsen, Gustav Möller
Actors: Jakob Cedergren, Jessica Dinnage, Omar Shargawi, Johan Olsen, Maria Gersby, Jakob Ulrik Lohmann, Laura Bro, Katinka Evers-Jahns.