Una pel·lícula anglesa, històrica, basada en un fet real amagat durant cinquanta anys, rodada de forma acadèmica, sense invents ni floritures, amb una trama molt ben lligada que juga encertadament amb salts al passat i va encaixant les peces d’un trencaclosques per definir-nos la personalitat d’un rellevant matemàtic britànic, precursor dels actuals ordinadors.

Alan Turing, el protagonista, va néixer el 1912 a Londres. Va estudiar al King’s College de Cambridge i a la Universitat de Princeton. Va centrar la seva feina en la matemàtica, la lògica i la criptografia i, l’endemà de l’entrada en guerra del Regne Unit, es va presentar al centre de criptografia de l’exèrcit britànic, a Bletchley Park, per oferir els seus serveis com a voluntari. La seva tasca va ser ajudar a descobrir els missatges en clau enviats pels alemanys, bàsicament a les seves unitats navals a l’Atlàntic, que ells codificaven amb una màquina anomenada “Enigma”, que tenia 159 milions d’alternatives diferents i que, a més, cada dia variaven, fent pràcticament indesxifrables els missatges per a un home, o per a mil homes treballant plegats.

Turing va construir llavors una màquina electromecànica capaç de fer més combinacions i proves que un exèrcit de criptògrafs. Però, malgrat aquest invent, va caldre una dosi de creativitat humana per obtenir l’èxit, aquella guspira genial a la qual, de moment, no tenen accés les màquines: una solució particular —això ho saben molt bé els matemàtics— que permetés trobar la solució total, una clau de volta. Com deia Darth Vader a Star Wars, dirigint-se al comandant de l’Estrella de la Mort:

“Aquest terror tecnològic no és res comparat amb el poder de la Força”

la força de l’ànima humana, la força del seu enginy.

Turing també és famós pel test que porta el seu nom i que, com no podria ser d’una altra manera, està basat en el joc de les imitacions, on dos jugadors —un home i una dona— han de convèncer un entrevistador, que no els pot veure, que ells són la dona responent a unes preguntes; guanya qui primer ho aconsegueix. Ell va fer el mateix substituint un dels dos jugadors per una màquina; llavors, el que cal demostrar és que ets una persona. El test serveix, en aquest cas, per definir l’anomenada intel·ligència artificial o, més exactament, si una màquina és intel·ligent. Turing en sabia molt, del joc de les imitacions, perquè era gai i, en aquella època, això estava perseguit per la llei; a més, ningú com ell podia saber fins a quin punt una màquina es podia fer passar per un ésser humà.

Aquest home era també un gran esportista, un corredor de fons, un lluitador, un patidor. Diuen els seus biògrafs que, a vegades, quan tenia una reunió important a Londres, recorria corrent els quaranta quilòmetres que separaven Bletchley de la capital. Quina enveja en veure l’educació de les elits britàniques de l’època: el més alt nivell tècnic i humanístic, però també l’artístic i l’esportiu. Malauradament, era un món tancat, rígid i anacrònic, preparat per a un imperi colonial passat de moda que moriria poc després de la Segona Guerra Mundial i quedaria escombrat per la joventut, la il·lusió i la igualtat dels americans.

La seva participació en aquest joc d’enganys que és la guerra va ser cabdal per a la sort dels aliats i de la democràcia, però això us ho explicarà aquesta pel·lícula millor que jo. Només dir-vos que va rebre honors per tot plegat, però també en secret, com la guerra que va fer.

El cas és que, tal com li va passar a la protagonista del seu conte favorit, la Blancaneus, Turing va morir enverinat en mossegar una poma amb cianur. Així el va trobar la seva assistenta l’endemà, mort al llit, amb la poma mossegada a la tauleta de nit. Suïcidi? Mort accidental? Assassinat? Podeu pensar el que vulgueu. Fins i tot alguns van pensar, un grapat d’anys més tard, que el logotip d’Apple —la poma mossegada amb els colors de l’arc de Sant Martí dels seus ordinadors— va ser un homenatge a aquest precursor. Tothom ho ha negat, però ja sabeu: estem jugant al joc de les imitacions, al joc dels enganys. Si no és veritat, és com a mínim bonic pensar-ho.

Tornem a la pel·lícula: fidel a la realitat històrica en els fets bàsics, però també plena de suggerents detalls dits a cau d’orella, una mica en secret, una mica ambigüs, però sempre amb criteri matemàtic.

Si us agrada la història, si us agrada la tecnologia i la creativitat, si voleu veure un descobriment que canviaria la humanitat, si us agraden les pel·lícules lineals i ben construïdes, si us agrada el cinema, aquest film és de visió imprescindible per a vosaltres.

GB, 2014 (1 h 54 min)
Director: Morten Tyldum
Guió: Graham Moore (sobre el llibre d’Andrew Hodges)
Actors: Benedict Cumberbatch, Keira Knightley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode…