Una pel·lícula anglesa, històrica, basada en un fet real amagat durant cinquanta anys,  rodada de forma acadèmica, sense invents ni floritures, amb una trama molt ben lligada  que juga  encertadament amb  salts al passat  i va encaixant les peces d’un trencaclosques  per definir-nos la personalitat d’un rellevant matemàtic britànic precursor dels actuals ordinadors.
Alan Turing, el protagonista, va nèxia a 1912 a Londres, va estudiar al King´s College de Cambridge i a la Universitat de Princenton; va centrar la seva feina en la matemàtica, la lògica i la criptografia  i al dia següent de la entrada en guerra del  Regne Unit, es va presentar al centre de criptografia del exercit britànic, a Bletchley  Park per oferir el seus serveis com a voluntari. La seva tasca va ser ajudar a descobrir els missatges en clau envits per els alemanys, bàsicament a les seves unitats navals al Atlàntic, que ells codificaven amb una maquina anomenada “Enigma” que tenia 159 milions d’alternatives diferents i  que a mes cada dia variaven, fent pràcticament indesxifrables els missatges per un home, o per mil homes treballant plegats. En Turing va construir llavors una maquina electromecànica capaç de fer mes combinacions i provatures que un exercit de criptògrafs, però malgrat aquest invent va caldre una dosi de creativitat humana per obtenir l’èxit, aquella guspira genial a la que de moment no tenen accés les maquines; una solució particular, això ho saben molt be els matemàtics, que els hi permetés trobar la solució total, una clau de volta.Com deia en “Darth Vader a Star Wars” dirigint-se al comandant de la estrella de la mort: “Aquest terror tecnològic no es res comparat amb el poder de la força”, la força del anima humana, la força del seu enginy.
Però en Turing també es famós per el test que porta el seu nom i que com no podria ser de un altre manera esta basat en el joc de les imitacions, on dos jugadors, un home i una dona, han de convèncer a un entrevistador, que no els pot veure, de que ells son la dona responent a unes preguntes; guanya el que primer ho aconsegueix. Ell va fer el mateix substituint un dels dos jugadors per una maquina, llavors el que cal  demostrar es que ets una persona. El test serveix en aquest cas per definir l’anomenada intel·ligència artificial, o mes exactament si una maquina es intel·ligent.  En Turing en sabia molt del joc de les imitacions doncs era gay i en aquella època això estava perseguit per la llei i a mes ningú com ell podia saber fins a quin punt una maquina es podia fer passar per un esser humà.
Aquest home era també un gran esportista, un corredor de fons, un lluitador, un patidor; diuen els seus biògrafs  que a vegades, quan tenia una reunió important a Londres, anava corrent els 40 kilòmetres que separaven Bletchley de la capital . Quina enveja en veure  l’educació de les elits britàniques de la apoca!!; el mes alt nivell tècnic i humanístic, però també l’artístic  i l’esportiu!!. Malauradament era un mon tancat, rígid i anacrònic, preparat per un imperi  colonial passat de moda que moriria  poc desprès de la segona guerra mundial  i quedaria escombrat per la joventut, la il·lusió i la igualtat dels americans.
La seva participació a tot aquest joc dels enganys que es la guerra va ser cabdal per la sort dels aliats i de la democràcia, però això us ho explicarà aquesta pel·lícula millor que jo, sols dir-vos que  va rebre honors per tot plegat, però també en secret, com la guerra que va fer.
El cas es que tal i com li va passar a la protagonista del seu compte favorit, la Blancaneus, en Turing va morir enverinat en mossegar una poma amb cianur; axis el va trobar la seva assistenta a l’endemà,  mort al llit amb la poma mossegada a la tauleta de nit. Suïcidi?, mort accidental? assassinat?  Podeu pensar el que vulgueu…fins i tot alguns van pensar, un grapat d’anys mes tard, que el logo de Appel, la poma mossegada amb els colors del arc de Sant Marti dels seus ordinadors, va ser un homenatge a aquest precursor; tothom ho ha negat, però ja sabeu, estem jugant al joc de les imitacions, al joc dels enganys. Si no es veritat, es com a mínim bonic pensar-ho.
Tornem a la pel·lícula,  fidel a la realitat històrica en els fets basics, però també plena de  suggerents detalls dits a cau d’orella, una mica en secret, una mica embigues, però sempre amb criteri matemàtic.
Si us agrada la historia, si us agrada la tecnologia i la creativitat, si voleu veure un descobriment  que canviaria la humanitat, si us agraden les pel·lícules lineals  i ben construïdes, si us agrada el cinema, aquest film es de visió imprescindible per vosaltres.

GB 2014 (1h, 54 min)
Director: Morten Tyldum
Guio: Graham Moore ( sobre el llibre d´Andrew Hodges)
Actors; Benedict Cumberbatch, Keira Knigthley, Mark Strong, Charles Dance, Matthew Goode…