Hi ha en aquesta pel·lícula una frase que els protagonistes repeteixen dos cops: “Fem això perquè es el correcte”. Aquestes paraules poden sonar poc concretes, vanes fins i tot,  en un mon tan complexa i cínic com el nostre, doncs fer el que esta be pot tenir moltes lectures, moltes possibilitats, i no hi ha massa consens en això. El be no el percebem com una cosa absoluta o unívoca però potser si com una contraposició amb el mal, això potser si ho tenim mes clar. Els protagonistes d’aquest film son dos nens brasilers que viuen a les faveles  d’una gran ciutat i que es guanyen la vida recollint rampoines en un abocador d’escombreries, conviuen amb la brutícia i la pudor, saben el que es el dolor i la injustícia i saben de primera ma que la vida d’una persona com ells  sovint no te cap valor; però malgrat tot això reconeixen el mal quan el veuen i intueixen la maldat en la mirada i la forma de fer de les persones. Fer el que estar be, com diuen ells, es lluitar contra aquestes practiques i oposar-se a aquestes persones.
 
Vull dir per començar que aquest film te moltes semblances amb Slumdong Millionaire i segurament esta inspirat en aquesta pel·lícula, per començar  son dos països emergents amb moltes desigualtats socials i molta pobresa, els protagonistes també son nens i també hi ha un interrogatori com a fil conductor, aquí davant d’una càmera de vídeo  i a la peli hindú davant de la policia, però si a aquesta ultima l’amor era el motor que impulsava al protagonista, en aquest cas es el desig de justícia però també la curiositat infantil les que actuen com a desencadenants. Les comparances acaben aquí , doncs malgrat que molt interessant aquesta pel·lícula no te el calat de la seva inspiradora que conta tota una vida,  envers l’actual que narra uns fets, malgrat que extraordinaris, concrets i puntuals. L’heroi de Slumdong tenia un carisma únic, una tendresa que t’arribava al anima  i un esperit naïf que desarmava al cor mes dur, per contra els nens de Trash son uns “picaros” i son mes reals.
 
L’atzar  farà que un d’aquests nens trobi una cartera a l’abocador on treballa i que aquesta contingui una informació comprometedora per certes persones influents,  que no tindran cap escrúpol en moure els fils del poder per recuperar-la i mantenir la seva impunitat.
Començarà llavors una doble persecució: La dels nois tractant de desentrellar l’enigma dels documents de la cartera i la recerca desesperada, barroera i despietada,  dels poderosos per recuperar els documents,  que acabarà convertint-se en una caça del home, del nen en aquest cas. Totes dues  es produiran  per els carrers dels suburbis de Rio, per les clavegueres i per les zones mes deprimides de la ciutat, on els protagonistes, amb l’ajut d’un altre nen encara mes marginal que ells  i amb un nom prou definitori, “el rata”, es mouran sigil·losament com  bestioles nocturnes.
 
Els protagonistes estaran sols en aquesta aventura, doncs en aquesta pel·lícula la llei i la policia, tal com passa habitualment  als països poc desenvolupats i massa sovint a la resta del mon, defensaran als poderosos abans  que a la justícia; la gent del carrer sap massa el pa que si dona  i prefereix no ficar-se en problemes, de fet els nois també ho saben i ni gosaran intentar-ho. Però malgrat tot trobaran qui els hi faci costat: un capellà irlandès amant del whisky, que busca la seva redencio ajudant als mes desvalguts i una jove cooperant americana. ¡Quina paradoxa!,¡ l’ajut i la justícia venen de fora!; això te una doble lectura: Per una part es potser una  subconscient mirada nostàlgica al colonialisme, doncs aquest es un film angles; i per l’altre dona una visió desesperançada d’aquests països en ple creixement i a on tot si val; dels dos únics adults brasilers que estan del seu costat, un es mort i l’altre es a la presó. Ironies de la vida, els estrangers estan mes protegits en aquests països que els propis ciutadans, doncs si els hi passa alguna cosa cal donar explicacions.
 
Els nois aniran lligant caps  i ajuntant les peces del trencaclosques en una espècie de gincama plena de jeroglífics que cal desentrellar per seguir avançant; al mateix temps hauran d’escapolir-se de la policia que els empaita amb tots els seus mitjans i sense cap escrúpol, doncs per el seu “pecat” pagarà també la seva comunitat; tot plegat en una acció trepidant que et deixa sense respiració, però sense abusar  d’escenes  escabroses o angoixants, no patiu, a la fi i a la cap son nens.  El desenllaç tindrà lloc en un cementiri on no tots els morts ho seran i on el que es desenterrarà de forma simbòlica serà la corrupció, però la cosa es complicarà… Ho explicaran  els protagonistes un altre cop davant la càmera, reiterant que sols han fet el que era correcte. Fi de la historia.
 
No es un film excepcional, però esta ben executat i la historia es prou interessant. El fet de que tingui lloc en un país poc conegut per nosaltres li dona un punt extra d’interès exòtic; també el fet de que siguin nens els protagonistes, que aporta innocència i tendresa. La corrupció i lluitar contra ella ens son ben propers i actuals encara que a la cinta estan magnificats. Bon ritme, bons exteriors,  bona fotografia, bons actors i bona direcció.  En els peròs dir que la idea no es original del tot i que s’ha volgut contar la historia sense ensenyar les possibles parts mes descarnades i pel camí perd un xic del dramatisme que hauria pogut tenir; però també precisament per això agradarà a tothom però no enlluernarà a ningú. Veure-la ens aportarà mes que no fer-ho i per això jo la recomano.
 
 
GB 2014 ( 1h, 55 minuts)
Director: Stephen Daldry
Guió: Richard Curtis ( Novel·là de  Andy Mulligan)
Actors: Rickson Tevez, Eduardo Luis, Gabriel Weinstein, Rooney Mara, Martin Sheen, Wagner Moura, Selton Mello, André Ramiro, Gisele Fróes,…