Tots tenim en el nostre record, des de ben petits, el cinema d’aventures a la selva i dintre d’aquest hi trobem el de la recerca de tresors i ciutats perdudes, només pensar-hi se’ns il·luminen els ulls d’il·lusió; si els tanquem, podem veure a Harrison Ford fent d’Indiana Jones perseguit per un eixam d’indis salvatges i fugint pels pèls, sota una pluja de fletxes, en un hidroavió; molts d’aquests films estan inspirats en històries verídiques, doncs l’afany aventurer i descobridor de l’home el va portar, ara fa poc més de cent anys, a endinsar-se dins dels territoris inexplorats del planeta, ja que en aquella època, grans extensions dels mapes estaven completament en blanc. Aquells homes van descobrir rius, llacs i muntanyes, els van situar en el mapamundi i els hi van donar un nom. Eren herois que no sabien amb quins perills haurien d’enfrontar-se, però en general no eren superhomes com passa a les pel·lícules, senzillament eren homes valents i determinats, en alguns casos desesperats o fins i tot obsessionats per un somni de riquesa i fama, molts d’ells mai van tornar a la civilització.

Z, LA CIUTAT PERDUDA pel·lícula ens parla d’una aventura a la selva, d’una aventura real; segurament per això no podrem reconèixer en ella les dels nostres records de joventut i pot ser que aquest trencament de la nostra innocència ens provoqui fins i tot disgust, ja que a ningú li agrada despertar-se d’un bell somni d’infant; serà una sensació de malestar, com després d’una ressaca, que farà que el film ens desagradi:

Benvinguts a la crua realitat!!!. 

Werner Herzog, el cineasta alemany que de ben jove va dirigir dues aventures selvàtiques: “Aguirre o la colera de Déu” i “Fitzcarraldo“, diu que la natura és el terror i l’èxtasi a la ment de Déu i que no va ser Walt Disney qui la va inventar. La natura és salvatge, a vegades magnifica, però ben sovint cruel, sigui com sigui sempre ben allunyada del concepte idealitzat que d’ella en tenim.

És un film biogràfic, basat en el llibre de David Grann publicat l’any 2009 amb el mateix títol, que narra la vida i expedicions, tant per la selva amazònica com interiors i personals, de l’explorador britànic Percy Fawcett, militar de carrera, entre els anys 1906 i 1925. El que va començar com un encàrrec de prestigi de la “Royal Geographical Society” per cartografiar la frontera entre Brasil i Bolívia, es va acabar convertint en una obsessió per trobar una ciutat perduda vestigi d’una antiga i rica civilització, que ell va anomenar “Z”, i que ben bé podria ser el famós “El Dorado“, aquella mítica ciutat mai trobada que deien tenia els carrers empedrats amb or.

La natura extrema té per moltes persones un caràcter addictiu i axis trobem aventurers que necessiten l’alta muntanya, el mar, o la selva com si fos un aliment per al seu esperit; és una forma de misticisme, una renovació interior necessària i constant, una filosofia de vida que acaba ocupant totalment la seva ment; en aquest sentit aquests personatges ens apareixen pels homes “del carrer” com uns al·lucinats que viuen en el seu món i la seva mirada sembla perduda buscant constantment el seu paradís. Per això aquesta pel·lícula perd una mica el sentit lineal i racional dels clàssics del gènere, engendrats en general darrere d’una taula d’escriptori, i no pas a la selva inexplorada i acaba sent tan obsessiva com ho va ser el seu protagonista.

Percy Fawcett, que ens pot semblar a priori l’arquetip del perdedor, ha estat usat per construir alguns dels grans mites de la nostra època: Amic personal d’Arthur Conan Doyle, les seves aventures van inspirar el seu gran llibre “El món perdut“; també sembla ser, i si mirem les seves fotos, sembla bastant evident, que va ser l’exemple usat per crear a Indiana Jones; també el trobem a les aventures de Tintin, al llibre “L’orella escapçada“, on surt representat amb el nom de Ridgewell, un explorador anglès que s’havia quedat a viure amb una tribu amazònica i els hi volia ensenyar a jugar a golf!!, de fet, una de les hipòtesis sobre Fawcett era precisament aquesta, bé, el golf no necessàriament; fins i tot el fetitxe Arumbaya, eix central de la història, és molt semblant a la portada de l’edició anglesa dels escrits de Fawcett, encara que finalment Hergè el va copiar d’un exposat a un museu de Brussel·les.

La pel·lícula descriu perfectament l’època victoriana a Anglaterra, amb el seu esperit colonialista i conqueridor, on tenir una determinada posició social ho era tot, de fet encara avui en dia la majoria de britànics es deleixen per ser nomenats “Sir”; doncs, si aconseguies un nom, tenies totes les portes obertes en aquella societat absolutament classista. Les relacions socials, la vida familiar, el concepte de fer mèrits i l’esperit de sacrifici, tot hi és molt ben representat a la cinta.

Les imatges rodades a la selva són magnífiques i plenes de realisme, amb uns colors potents, més a prop dels films de Herzog o del “Apocalypse Now” de Coppola que no pas de Spielberg; per això té aquest to poètic en els enquadraments i la fascinació pel costat més salvatge, amb una natura grandiosa en contraposició de la petitesa de l’home, sí, la selva l’hi guanya la partida al protagonista. Però no hi ha èpica tal com l’entenem o podríem esperar, ja que en general el dia a dia no la té; no lluiten contra els indígenes, s’amaguen i negocien amb ells; es posen malalts, són ferits i no assoleixen fàcilment i de forma triomfant els seus objectius. Però, malgrat totes les penúries l’obsessió d’en Percy per la selva no fa més que creixa i el porta a tornar-hi un cop darrere l’altre deixant enrere una dona admirable, una família i la comoditat d’una llar i d’una vida més burgesa i social.

Les actuacions molt bones, amb el potser del massa realisme del protagonista, que no té el carisma necessari perquè el puguem admirar; i és que potser en Percy Fawcett real no el tenia tampoc…, i és que els personatges reals a vegades pequen de massa realisme. La fotografia molt i molt bona reflecteix aquest entorn màgic, misteriós i una mica al·lucinat, la durada de la cinta, a mi no sem va fer llarga, potser massa gran per als estàndards als quals estem acostumats.

Dit tot això alguns podreu creure que no és una obra que recomani, ja que sí que ho faig, però amb l’advertiment del fet que no espereu trobar-hi la típica pel·lícula d’aventures per passar l’estona i pensar poc, sinó més aviat un document d’època que realça moltes de les gestes que van fer aquells descobridors i aventurers, petites persones, que pas a pas, davant la grandesa i el poder de la natura, van aconseguir que coneguéssim una mica més aquest món meravellós però salvatge.

USA 2016 (2 h, 20 minuts)
Director: James Gray
Guió: James Gray ( llibre de David Grann)
Actors: Charlie Hunnam, Siena Miller, Tom Holland, Robert Pattison, Angus Macfadyen,…