Ruby és una adolescent plena d’energia i amb un extraordinari nivell de maduresa per la seva edat. Ajuda en el negoci familiar, un vaixell de pesca on s’encarrega de la ràdio, i tot just atraquen al port va corrent cap a l’escola. Li agrada molt cantar, ho fa mentre treballa, encara que ningú la pot escoltar, ja que a la seva família tots menys ella són sordmuts. Seguin, un impuls incontrolable, li agrada un company de l’escola, s’apunta al cor de música, on el professor descobrirà en ella un gran talent. De sobte, es trobarà en un gran dilema, anar a una escola de cant fora de la ciutat, la seva passió, o continuar ajudant a la família, on ella és una peça clau.

Vull començar dient que tenia una certa prevenció abans de veure aquesta pel·lícula, en primer lloc, perquè una part de la crítica la definia com una intranscendent “pel·lícula benintencionada per sentir-te millor”, deien, fins i tot, que l’havien escollit per complir amb la quota de direcció femenina, sempre tan minsa i, en segon lloc, per ser el remake d’una cinta francesa del 2014, La Família Belier, que a mi no m’havia agradat gaire.

En guanyar l’Òscar a la millor pel·lícula, vaig sentir l’obligació de veure-la. Un cop vista he de dir que: té com a mínim el mateix mèrit que la resta de nominades, ja que la bondat i l’optimisme no t’exclouen com a creació artística i finalment, que no m’estranya en absolut que hagi guanyat també com a millor guió adaptat, perquè transforma en virtut tots els defectes del film original al qual supera àmpliament en tots els aspectes.

CODA era nominada als Oscar després d’haver triomfat al festival de Sundance, meca del cinema independent als Estats Units d’Amèrica; per tant, és doblement reconeguda, tant pels més acadèmics i més lligats als grans estudis, com per la part més progre de cinema americà.


CODA és un clar paradigma que, en totes les activitats de la vida, però especialment en el món de l’art, és important el com es fan les coses, la forma de fer-les, que cal cuidar qualsevol detall. Que en una narració és tan cabdal el que passa com la manera com ens l’expliquen; el to, la meticulositat en els detalls, la claredat del contingut, la causalitat dels fets, els lligams entre la diversitat dels personatges, la profunditat dels protagonistes; enriqueix la trama dotant-la d’històries que discorren en paral·lel i que donen gruix a la realitat amb vides plurals i interconnectes. Finalment, cal que sentim el que senten els protagonistes, que entenguem el seu neguit. Tot això ho trobem a aquesta pel·lícula. Per contra, pràcticament cap d’aquestes coses passava a La Família Belier, on l’objectiu principal era fer riure a l’espectador a base de situacions equívoques que tenien sovint a veure amb la sordesa de la família de la protagonista. Tot i que és la mateixa història!


Coda escenifica, sense sobreactuacions, l’ofuscació dels pares envers els fills. On els progenitors pressuposen una prolongació del seu projecte vers el futur, els fills cerquen sovint un trencament, veuen la seva vida com una aventura que ha de partir de zero per ser realment seva. Necessiten el seu espai independent, representat sovint per la seva habitació amb la porta sempre tancada; un món tancat dintre d’un altre món també tancat i allà fora la vida lliure. Aquí queda ben palès; la seva família no pot escoltar a la Ruby.


Malgrat el que acabo d’escriure, la protagonista viu en un entorn ideal, així ho verbalitza el seu xicot, l’amor entre tots ells està per sobre de totes les coses. Més que una família formen un equip, on tots tenen el seu paper i el de la Ruby és molt cabdal, tota la família parla amb la resta del món mitjançant la seva veu. Això provoca que el seu germà gran se senti poc valorat en la seva participació dins del negoci familiar, on ell sí que veu el seu futur en la pesca, encara que per la baixada de les captures i els intermediaris, més que fer negoci sobreviuen i això els obliga a córrer riscos a la recerca de nous horitzons.


Ella és molt jove i encara no té definit un projecte propi, tampoc té massa temps per pensar-hi entre l’escola i col·laborar cada cop més en un negoci familiar que trontolla. El que sí sap és que gaudeix cantant. Quan el seu professor li obre la porta a continuar estudiant cant a la ciutat, despertarà les seves il·lusions i s’encararà amb un conflicte d’interessos: continuar ajudant a la seva família en un projecte engrescador i arriscat, o marxar del poble per tractar d’aconseguir el seu somni.


Alhora afegim en aquest dilema el seu primer amor. Enamorar-te et fa sentir la teva individualitat, ets tu sola la que t’enamores, és un acte particular i en algun moment et pot fer més egoista, ja que, la teva generositat i entrega va únicament en un sentit. Tanmateix, et dona més energia i et fa més valenta. La vida de la Ruby dona un tomb i ha de reorganitzar-se, però ella no vol deixar penjada a la seva família. Se’n sortirà sola d’aquest embolic?


Tots els detalls estan cuidats en aquest film, rodat als entorns de Gloucester a la paradisíaca costa de Massachusetts, on el mar amb la seva grandesa i el seu poder evocador és sempre present. Un dels èxits és el seu càsting:

  • on sobresurt la protagonista, natural, fresca, absolutament creïble i amb una bona veu, una noia que sap el que vol i a qui vol, perquè té uns principis.
  • La seva família la representen sordmuts a la vida real, el que dona encara més autenticitat a les situacions, absolutament als antípodes de la família Belier que va rebre crítiques de l’associació de sordmuts francesa. El pare, l’actor Troy Kotsur, va guanyar l’Òscar al millor actor secundari , confirmant les 3 nominacions rebudes a la 94a edició dels Premis Òscar (2022).
  • També el professor de música és una gran contribució a la credibilitat de la trama, una persona apassionada, segura i amb les idees clares.

Hi ha molts moments que emocionen:

  • Quan el professor li pregunta a Ruby què sent en cantar i a ella li surt explicar-ho amb signes, fet i fet és com s’expressa amb la família;
  • en el recital de música, en un moment donat, ens posen dins la pell de la seva família i sols escoltem el silenci;
  • o quan ella, en l’audició per ser admesa a l’escola de música, comparteix la lletra amb el llenguatge dels signes amb la família que”l’escolta”d’amagatotis fent-li fa costat.


També trobarem escenes romàntiques, entendridores, en paratges de gran bellesa, on la protagonista s’allunya de l’estereotip de dona entregada per ser la forta de la parella en un feminisme real.


És una pel·lícula que, tal com diuen els seus detractors, et fa sentir bé i surts amb optimisme del cine, una pel·lícula on no hi ha un antagonista, més enllà de la mateixa consciència de la protagonista, que ha d’escollir entre dues opcions de vida igualment bones. Un film pràcticament sense defectes que us farà gaudir del setè art. Absolutament recomanable.

USA 2021 (1 hora, 51 minuts)
Direcció: Siân Heder
Guió: Siân Heder
Actors: Emilia Jones, Troy Kotsur, Marlee Matlin, Daniel Durant, Eugenio Derbez, Ferdia Walsh-Peelo, Amy Forsyth, Kevin Chapman, John Fiore, Erica McDermott, Owen Burke, Rebecca Gibel, Molly Beth Thomas,…