L’any 1872 els indis osage van ser expulsats de Kansas, on vivien i confinats a un comtat d’Oklahoma amb molt pocs recursos, ironies de la vida, a finals de segle, va brollar de forma casual petroli a les seves terres; de ser pobres i quasi morir de gana es van convertir en multimilionaris, quasi de la nit al dia. A la dècada dels vint del segle passat, un cop acabada la gran guerra, es van produir una sèrie d’assassinats d’osages per tal de robar-los-hi els beneficis del petroli. La pel·lícula relata la seva por i el seu martiri, els fets terrorífics i com un nadó FBI es va encarregar d’investigar-los.

El film es basa en el llibre del periodista David Grann “Killers of the Flowers Moon” publicat el 2017, un gran èxit editorial. La història que explica gira principalment al voltant de la investigació, d’una recentment creat FBI, per tal de detenir i jutjar als culpables dels assassinats massius d’indis osages. A la pel·lícula ens narra, principalment, les intrigues prèvies i els assassinats posteriors, el patiment i el pànic de les víctimes i d’aquesta manera la feina de l’FBI queda relegada a una mera subtrama; per aquells que han llegit el llibre aquest és el seu principal defecte, per la resta, és un final desitjat i necessari després de tants horrors i tanta maldat. Diuen que, Leonardo DiCaprio que en principi havia d’encarnar a l’agent de l’FBI, va suggerir canvis al guió per centrar-se més en el drama i la por dels osages, reservant-se per ell mateix el paper d’un dels incitadors als assassinats.

Però, per què es produïen els assassinats?

El Govern Federal va repartir la major part de les terres del comtat entre els indis i els beneficis de possibles activitats mineres es distribuirien a parts iguals entre tots els osages, si moria un sense hereus, la seva part era repartida novament entre la resta. Amb la trobada del petroli tots es van tornar immensament rics, es construïen grans cases, es compraven cotxes luxosos i alguns gastaven sense miraments; novament l’administració va intervenir i va aprovar una llei per la qual la majoria d’indis havien de tenir un tutor blanc que controles les seves despeses. Aquests grans beneficis no es podien vendre, tan sols heretar, el que va propiciar matrimonis entre blancs i índies, per tant, si una índia moria, el seu marit heretava els drets. La mort d’un indígena no s’investigava gaire, poc més que la d’un animal, amb una policia parcial i corrupte els assassins mai eren descoberts.

Que fàcil podia ser fer-se ric si no tenies escrúpols!


La trama comença amb l’arribada d’Ernest, paper que encarna Leonardo DiCaprio, després de lluitar a França a la Primera Guerra Mundial. El seu tiet, un gran empresari ramader de la comarca, que manté molt bones relacions amb els indígenes, li ha enviat una carta per oferir-li treball, ja que vol tenir gent de confiança al seu voltant per dur a terme els seus plans expansius. Ernest és una persona sense estudis, amb pocs recursos, simple, fàcilment influenciable malgrat que prou espavilat per a saber el que li agrada: les dones i no treballar gaire. Seguirà, per tant, el que li diu el seu mentor i es casarà amb una osage, de fet serà ella la que l’empaiti a ell perquè no té ni tan sols iniciativa per això.
Veurem un retrat perfecte d’aquell moment històric, amb els osage vivint una barreja surrealista, per una part tractant de mantenir les seves tradicions, de fet, no es pot liquidar tan ràpidament una cultura de centenars d’anys, per l’altra, gaudint de tots els luxes de la modernitat occidental. La majoria dels blancs de la regió arriben per a fer fortuna, ja sigui treballant en la dura l’extracció del petroli, com aprofitant-se d’uns indígenes més innocents i nobles que ells, i per descomptat, sempre amb les institucions locals al seu costat.

En aquest món irreal, on curiosament no són els rics els que tenen el poder, ens anirà mostrant els assassinats, planificats i executats de forma implacable sense que ningú faci un esforç real per aturar la matança i detenir als culpables. Va ser necessari que una delegació osage viatges a Washington i parles amb el president perquè finalment enviessin a agents federals a investigar usant per primer cop mètodes moderns com agents de paisa o fins i tot infiltrats.
Estem davant d’una de les grans obres de Scorsese, una joia cinematogràfica. L’arribada del tren que porta a Ernest al poble és un pla memorable, sense cap dubte també un homenatge a una de les primeres pel·lícules dels germans Lumiere; el moment que els indígenes troben petroli és molt poderós; les escenes dels judicis són d’una sobrietat meravellosa i el final, on ens expliquen com acaba tot en una recreació d’un programa radiofònic en directe, et deixa sense paraules perquè apareix el mateix Martin Scorsese fent de locutor-narrador.


Hi ha una part de la trama que a mi em va fer pensar en la gran obra de Hitchcock del 1946 “Encadenats“ on el marit enverina lentament a la seva muller, una inoblidable Ingrid Bergman.


Una pel·lícula llarga que es fa curta perquè té un molt bon ritme narratiu, bona direcció i actuacions de primer ordre. Un thriller angoixant que mostra la maldat humana i el colonialisme interior dels Estats Units d’Amèrica, alguns crítics diuen que és un Western, suposo perquè hi surten indis. Molt recomanable.


USA 2023 (3 hores, 26 minuts)
Direcció: Martin Scorsese
Guió: Martin Scorsese, Eric Roth
Actors: Leonardo DiCaprio, Robert de Niro, Lili Gladstone, Jesse Plemons, Brendan Fraser, Pat Healy,…