Som a l’illa de Lewis, a les Hèbrides exteriors, Escòcia, el 1916, un territori allunyat del món de gran bellesa plàstica i clima molt dur. Kristy, una bonica adolescent té molts pretendents, encara que el seu amor és per Murdo, un jove somiador que gaudeix més llegint que amb cap altra cosa. Tant un com l’altre somien anar a Amèrica per començar plegats una nova vida. L’esclat de la guerra a Europa els separarà deixant en suspens els seus projectes i un neguit al cor de la noia. La nit abans de la partida dels cridats a files s’organitza una festa de comiat i a la foscor de la nit ella és violada sense que pugui recordar l’autor.

El film està basat en una novel·la publicada l’any 2002 i escrita per John McKay, un conegut periodista i presentador d’un canal escocès de la televisió. La seva família és natural de l’illa de Lewys, i ell és un home enamorat de la seva terra, de la seva gent, dels seus costums i que coneix cada racó de l’illa. The Road Dance està basada en una història real i és costumista, com tota l’obra de l’autor, que fins i tot ha escrit un seguit de llibres que parlen dels principals clans escocesos, guies de viatges per les Hèbrides i altres novel·les de ficció sempre ambientades a les seves estimades illes.

La narració comença amb la presentació dels personatges principals en una primera seqüència amb aires folklòrics, a la que segueix la que dona nom a la cinta, el ball de carrer per acomiadar els nois que s’han d’incorporar a files, i és llavors quan es produeix el fet desencadenant de la història, el primer acte acaba quan marxen els soldats i la protagonista es queda sola amb sa mare i sa germana. El cos principal de la pel·lícula és la difícil vida de la noia els nou mesos següents en què ha de viure amagant el seu estat, sense ser capaç d’explicar a ningú el que li passa, totalment aterrada pel futur i amb el neguit pel seu promès lluitant als camps de França.


La pel·lícula té dues lectures possibles perquè és alhora un relat costumista i un thriller. Per una part veiem la vida diària a l’Illa, de com les dones tracten d’ajudar al curs de la guerra fen mitjons pels soldats, per l’altre tenim els misteris típics de les obres d’intriga, el que ens presenta una sèrie de preguntes:

Es podrà refer Kristy del trauma que ha viscut?; serà capaç d’amagar el que li està passant?; com reaccionarà la gent del poble quan tot se sàpiga?, creuran la seva història?; encara que la pregunta més important és: descobrirem qui ha sigut el culpable?


Cap al final del segon acte és quan viurem la màxima càrrega dramàtica, amb uns girs argumentals que ens ompliran d’angoixa i viurem el dolor immens i el desemparo absoluts de la protagonista, també descobrirem un desenllaç absolutament inesperat que ens indignarà. Finalment, al tercer acte, després de tots els patiments viscuts, un darrer gir argumental ens permetrà continuar esperançats que un nou món i una nova vida són possibles, un cop assolida la pau, en una altra terra plena de promeses.

El punt més fort de The Road Dance és la seva meravellosa fotografia, capaç de filmar tant els bells paisatges naturals de l’illa, fins a fer-te sentir el vent ple de sal, com els interiors més aviat foscos i càlids de les cases o fins i tot les escenes bèl·liques de la gran guerra, amb un realisme que res té a envejar de films com “1917″ dirigit el 2019 per Sam Mendes. A totes les escenes exteriors gaudim de la bellesa salvatge de l’Illa i també del poblet, que és l’original magníficament conservat, no pas cap decorat, segurament gràcies a un turisme més aviat tardà, limitat i de qualitat. Dit això, aquest preciosisme també és el punt feble de la història, ja que és difícil de creure que en un territori pobre com era aquell la gent anés sempre tan ben vestida i tan polida, per una altra part, els interiors de les cases semblen quasi els de cases de ciutat amb mobles de qualitat, catifes i cortines. Segurament això últim és conseqüència que tots els habitatges, realment els originals de l’època, han estat reformats de cara a un turisme rural de nivell alt.

Respecte a la història en si és, pel meu gust, massa ensucrada, malgrat la duresa del tema que tracta, i em recorda aquells fulletons romàntics tan en voga a l’Anglaterra de principis del segle passat. No crec que la vida fos tan plàcida ni la gent tan educada i assenyada en aquella època i en aquella regió.

Com a resum, diré que la pel·lícula és entretinguda, ben rodada i amb bones actuacions i, per tant, podem passar una bona estona després de sopar per patir una mica i que finalment puguem anar al llit amb un somriure a la cara.

Regne Unit 2021 (1 hora, 56 minuts)
Direcció: Richie Adams
Guió: John McKay, Richie Adams (novel·la de John McKay)
Actors: Hermione Corfield, Morven Christie, Will Fletcher, David Brooks, Felicity Keenan, ..