Wind River és el nom d’una imponent serralada muntanyosa a l’estat de Wyoming, coneguda també per la gent d’allà com “The Winds”, una muralla coronada per deu torres en forma de pics de més de quatre mil metres, que va ser per molt de temps frontera natural i pas quasi obligat per aquells que emigraven cap a l’Oest. També s’anomena així al riu que discorre per la vall i on es localitza la reserva índia del mateix nom i que serveix per donar nom a la pel·lícula.

És un territori inhòspit, salvatge, on la natura reina per sobre dels pocs habitants. Les condicions de vida són dures, sobretot a l’hivern, amb temperatures que poden assolir els vint graus sota zero, tal com diu el protagonista,:

a la ciutat l’atzar pot decidir la teva vida, però en la natura extrema tot està a les teves mans: A la teva preparació i a la teva capacitat de lluita.

És una zona econòmicament pobra, amb una taxa d’atur per sobre el 40%, un alcoholisme generalitzat i amb una altíssima criminalitat.

Un fet i dos protagonistes principals configuren aquesta història:

  • El fet: El descobriment del cadàver d’una noia morta per congelació en mig d’un orri glaçat.
  • Els protagonistes:
    • Un caçador del departament de medi ambient que controla que els depredadors, guineus, llops o pumes, no facin estralls en els ramats, ell és el que descobrirà el cadàver, i una agent de l’FBI que vindrà a fer-se’n cas de la investigació.
    • Ella, quasi sola en un terreny desconegut i extrem, li demanarà un cop de mà, ell, carregat amb una motxilla personal que no li permeten distanciar-se emocionalment dels fets, li oferirà la seva experiència.

A partir d’aquí engega el film, thriller i western, sec i violent, en mig d’uns paisatges desolats per les tempestes de neu i el fred d’una bellesa blanca i perfecta que a l’hora, intuïm terrible. A la neu es poden seguir pistes, i la gent et pot donar respostes si els hi fas les preguntes adequades. A poc a poc el cercle s’anirà tancant i llavors tindrem un moment màgic perquè darrere d’una porta ens apareixerà el passat i ens mostrarà els fets sense amagar-nos res, però trucar a la porta de l’horror ens portarà a la violència extrema… El caçador acabarà fent la seva feina protegint el ramat, el deslliurarà de les feres ferotges.

La pel·lícula té també una altra lectura que passa per l’ànima ferida del protagonista, que ens farà reflexionar. Per superar el dol, cal acceptar i viure’l a plena consciència i això vol dir patiment.  Ja que si per estalviar-te el patiment no l’acceptes i t’obligués a oblidar els mals records, en expulsar la pèrdua de la teva ment, perds al mateix temps, les coses bones i, fins i tot, pots arribar a perdre els records de la persona que estimaves, com si la seva ànima s’esvaís de la teva ment com la boira en sortir el sol.

Un film auster i humil, podríem dir autèntic, sense trucs ni efectes especials, sense moments inversemblants ni impossibles, tot a la mida de l’home, però dins d’un paisatge que evidencia la seva petitesa.

El director-guionista en té prou amb més silencis que paraules per contar-nos aquesta història, malgrat això tot queda diàfanament clar.

El film podria ser morbos, però no ho és, ja que ens exterioritza el necessari sense amagar-nos la tragèdia. Passa igual amb la violència que es palpa més en l’ambient que en els actes. Certament és un tractament elegant.

Un bon guió, de fet en Taylor Sheridan ja va triomfar amb els de Comancheria (Hell or high water) i Sicario, ben dirigit, brillantment per ser la seva òpera prima, i amb un bon treball del protagonista, donen solidesa a la cinta que té amb tot, una molt bona fotografia dels entorns salvatges.
Recomanable.

USA 2017 (1h 50min)
Director: Taylor Sheridan
Guió: Taylor Sheridan

Actors; Jeremy Renner,  Elizabeth Olsen, Kelsey Asbille…