Leonard Bernstein va ser un dels més grans directors d’orquestra del segle passat, un dels més mediàtics. Era una persona vital que gaudia dels banys de masses, perquè s’estimava i volia ser estimat, encara que també cercava la soledat i la introspecció dels compositors. La pel·lícula aborda la relació de parella entre el director i la que va ser la seva dona Felicia Montealegre, des del dia que es van conèixer fins que ella el va deixar. Al mateix temps coneixerem de passada les seves altres relacions sentimentals, les seves infidelitats i la seva fal·lera per la festa i la diversió. Lògicament, podrem gaudir de la seva genialitat com a artista.

Bradley Cooper ha demostrat una increïble capacitat per transformar-se en el seu personatge, en pel·lícules com “El franctirador” dirigida el 2014 per Clint Eastwood i basada en un icònic personatge real. A “La gran estafa americana” de David O. Russell del 2013 i fins i tot a “Licorice Pizza”, de Paul Thomas Anderson del 2021, encarnava dos personatges força histriònics. Ens va sorprendre a tots l’any 2018 amb “Ha nascut una estrella”, on no sols era la magnífica parella de Lady Gaga sinó que a més dirigia la pel·lícula de forma brillant. Ara ha fet encara un pas més endavant perquè es torna a dirigir a si mateix encarnant de mimèticament perfecte al gran i carismàtic Leonard Bernstein.

Amb seguretat, de forma agosarada, el director decideix filmar en un format quadrat per embolcallar als personatges i reproduir el moment històric i al mateix temps combina el blanc i negre amb el color per separar l’ascens del músic dels moments on Bernstein se situa ja al cim de la seva carrera.

Estant els dos al balcó de casa seva, Felicia li diu al seu marit:

Si l’estiu no et canta, ja res et cantarà i si res no et canta, no podràs compondre.

Aquesta frase és la que Bernstein recorda en una entrevista que li fa la televisió al principi de la pel·lícula per sobre de qualsevol altra cosa. Queda clar i repetit: Cal tenir la ment i l’esperit oberts, disposats a copsar-ho tot, preparats per crear, lliure del món que et distreu i lliure d’un mateix que cerca aquesta distracció. En una altra entrevista televisada, amb la parella asseguda, un al costat de l’altre en un sofà de casa seva, davant de la pregunta de com s’ho fa per compaginar la direcció d’orquestra amb la composició, diu:

Per dirigir, per interpretar, cal estar en contacte amb la gent, és comunicació constant; per compondre és necessària la calma i la soledat, és un treball introspectiu i personal; d’alguna forma són dues activitats contraposades, necessites ser dues persones.

Cap al final de la cinta, en una darrera conversa amb un periodista, el “Maestro” confessa que estima a la gent, que la necessita. Aquesta és l’anàlisi artística del personatge confessat per ell mateix. Ja sabem doncs perquè la seva producció pròpia va ser més aviat minsa i perquè mai va deixar la direcció.

La primera part en blanc i negre és brillant, de fet estèticament la més encertada: Trobem al principi una escena fosca on apareix un teló negre envoltat de línies de llum, descobrirem que són les cortines d’un gran finestral, que el protagonista obre quan sona el telèfon que li ofereix dirigir la Filharmònica de Nova York per malaltia del titular, la seva gran oportunitat i la finestra d’entrada a la glòria. Assegut sobre la gespa sota l’ombra d’un arbre pelat en un prat meravellós, esquena amb la seva dona, semblen estar sols al món. Imatges interiors amb molta calidesa quan es coneixen ell i Felicia, sorpresa compartida i atracció instantània. Després, de forma brillant i aprofitant l’estreta escletxa d’una porta mig oberta, el film passa al color. Tons més càlids i situacions personals més sexualment desinhibides amb persones del seu mateix sexe.


A mesura que avança la pel·lícula, sobretot en la seva segona part, comprendrem que la història se centra bàsicament en dos pols, un important que són les relacions romàntiques de l’artista amb la seva dona i amb altres parelles i, com a contrapunt, els concerts on ell fa de director. Lògicament, trobem a faltar la part per mi més valuosa d’un artista: la seva creació. Si per una cosa és mundialment conegut Leonard Bernstein, és per haver compost el musical West Side Story, primer gran èxit als teatres de Broadway i després a Hollywood en convertir-se en pel·lícula. Hi ha dues versions, l’original del 1961 dirigida per Robert Wise i Jerome Robbins, que van guanyar deu premis Oscar aquell mateix any i una segona versió del 2021 dirigida per Stevent Spielberg. L’eterna història de Romeu i Julieta portada als carrers de Nova York dels anys seixanta, no són dues famílies enemistades sinó dues ètnies que cercant el seu lloc al món.
De la faceta de creador, només ens mostren uns pocs minuts component a casa seva i abans un ball imaginat en sentit lliure del musical “Un dia a Nova York“, que li permet a Bradley Cooper demostrar que també és capaç de ballar. Per tant, sortim del cinema sense conèixer res pràcticament d’aquesta part fonamental de l’artista: la seva passió, el seu turment, el seu èxtasi, en com es genera la creació, de com apareix la guspira i finalment la felicitat absoluta de l’obra acabada i el seu èxit.

Quina impressió ens emportarem d’ell? Doncs que era un home que vivia la música, amb una gran vitalitat i de personalitat arrasadora, amant de la gresca, sexualment actiu i directe, especialment amb nois joves, brillant amb la batuta a la mà i amant fins al final, malgrat tot, de la seva dona i de la seva família.

De la pel·lícula sortirem satisfets, ja que és una obra important amb unes actuacions francament bones, encara que una mica decebuts per aquest oblit de la part més creativa d’un artista i segurament també amb la mosca una mica darrere de l’orella pensant, tal com va passar amb “Ha nascut una estrella”, que l’estrella més important pel Sr. Bradley Cooper és ell mateix i no el personatge que representa. Amb tot, és una pel·lícula molt recomanable que mereix, crec jo que allò que tant busca l’autor, algun premi.

USA 2023 (2 hores, 9 minuts)

Direcció: Bradley Cooper

Guió: Bradley Cooper, Josh Singer

Actors: Bradley Cooper, Carey Mulligan, Matt Bomer, Maya Hawke, Sarah Silverman, Josh Hamilton,…