En Carlos Marques-Marcet, el director de la cinta, va sorprendre i meravellar a tothom amb la seva primera obra, 10.000 km, que va suposar una ventada d’aire fresc en el panorama del cinema espanyol, tant per la seva temàtica, l’amor a distància mantingut gràcies a la tecnologia, com per les seves conclusions, que potser alguns progres van definir com tradicionals, però que en realitat concloïen, segons el meu punt de vista, en la necessitat del contacte físic, de la proximitat com a refugi de l’amor i l’humanisme; si, som tan físics com esperit i ment, tal com ja reclamaven els replicants de Blade Runner a 1979.

La seva esperada segona pel·lícula també tracta de les relacions de parella i, en aquest cas, s’endinsa en els efectes del pas del temps sobre la parella, quan els anhels i projectes no són del tot coincidents, ja que les persones evolucionen, però l’amor perviu:

Quins efectes pot tenir aquesta divergència a la seva relació? L’amor tot ho suporta? N’hi ha prou en cedir, o cal la coincidència de voluntats absoluta, la renúncia?

Concretament, el film aborda el tema de la maternitat:

Què fer quan un dels membres de la parella té la necessitat biològica de ser mare i l’altre no ho té tan clar?

En un món com l’actual on la paternitat no és obligatòria sinó opcional, on la percepció de la gent és que la vida està per gaudir-la i no un camí de virtut, la discussió que ens presenta pot afectar a molta gent i té una perfecta actualitat, tal com la tenia les relacions amoroses via internet del seu anterior treball.

Per abordar aquest tema tan quotidià i normal per tothom, el director ha escollit:

  • Un escenari absolutament atípic: una barcassa convertida en llar flotant en els canals de Londres.
  • I una parella ni clàssica ni tradicional: dues noies, l’Eva a qui el rellotge biològic li demana un fill i la Kat, una mica més jove i que valora molt la llibertat i la manca de responsabilitats
  • Però, per acabar-ho d’adobar apareix una tercera persona que tindrà un paper cabdal a la història, en Roger, el millor amic de la Kat, vingut de visita des de Barcelona. Ell també és una ànima lliure, però alguna cosa dintre seu li diu que tenir un fill és tornar a néixer.

Conclusió: per tractar el tema de la maternitat en les parelles actuals en Carlos Marques-Marcet ha escollit a un trio!!!; Visca tu!!! També hi apareix la mare de l’Eva, paper secundari que fa una excel·lent Geraldine Chaplin. Tenim, per tant, tots els ingredients necessaris per a aquesta història: Una parella, els amics i la família, tots ells influents, sense ells l’anàlisi hauria sigut incomplet.

Amb aquests elements es construeix una història perfectament real i possible, on no falten cap dels sentiments que et dona la vida: la tendresa, l’amor, l’amistat, les passions, la tristesa, la buidor, el pànic per la pèrdua, la soledat i també la felicitat, el riure i la sensació de llibertat. És una comèdia de parella i social, perfectament assimilable al que li pot succeir a una parella més tradicional, amb una feina estable, o temporal tal com pinten ara les coses, un piset urbà, un grup d’amics i uns pares conservadors; tot podria passar exactament igual i més encara si usessin la fecundació assistida per quedar-se embarassats, segurament llavors seria més tragicomèdia i no hi hauria tant espai per l’humor; perquè un dels punts forts és el sentit de l’humor de la pel·lícula amb situacions força còmiques.

Des del punt de vista cinèfil i artístic és una obra molt rellevant, que sap combina els espais, els colors i la llum.

  • Treu molt partit als primeríssims plans, especialment de la parella en la intimitat, tal com feia el director de La vida d´Adele.
  • Troba la bellesa en els paisatges, en les tonalitats de l’aigua ramassada dels canals, en els jocs d’ombres sota els ponts.
  • Juga amb la distància dels enfocaments donant una profunditat que pot semblar còsmica on camins separats acaben ajuntant-se.

En Carlos Marques-Marcet se situa, sense cap dubte, com un dels directors joves més brillants del país que no sols ens explica una història, ens la transmet.

Queda finalment per respondre la pregunta inicial, la qüestió que preocupa al Carlos, ja que sap que en aquesta vida, tal com deien els Beatles, tot el que necessites és amor. Si a 10.000 km calia el contacte de les pells que eriçaran els pèls com en una esgarrifança, en aquest cas el que cal és parlar obertament, sense amagar o deixar de dir res per por que la conversa derivi cap a nous camins que obrin escenaris temuts; per equilibrar desitjos personals amb els objectius de la parella sempre amb l’amor com a referència. Doncs si, la resposta és que l’amor és més poderós que cap altra cosa, encara que a la pel·lícula ens deixen la porta oberta per tal que cadascú imagini la seva resposta, obvia per mi, a la pregunta que una de les protagonistes li fa a l’altra:

Que, saltes a bord?

Amics cinèfils, no us la perdeu, per mi, després d’Estiu de 1993, Tierra Firme és la millor pel·lícula espanyola de l’any.


Espanya 2017 (1hora, 55min)
Direcció: Carlos Marques-Marcet
Guió: Carlos Marques-Marcet, Jules Nurrish
Actors: Natalia Tena, Oona Chaplin, David Verdaguer, Geraldine Chaplin,…